Dijous, 29 d'octubre, 19 hores, Associació de veïns del Padró de Cornellà de Llobregat.
Va ser tot un plaer compartir la projecció del documental Mari Carmen España el final del silencio i el posterior i interessant debat amb els veïns del Padró. La majoria de les persones que van voler participar d’aquest docufòrum eren tan protagonistes de la història, o més, que els que sortien a la pantalla. Es reconeixien en els fotogrames i les seves històries corroboraven la cinta, que tan bona acceptació va tenir entre un públic, que no es deixa enganyar per la narració de la història que surt els llibres, de text, ja que ells són coneixedors de primera mà del que va suposar el franquisme i com va marcar les seves vides.
Encara que sembli una contradicció ha estat el públic més jove, més actiu i més participatiu que ens hem trobat i per suposat el més entranyable, al qual agraïm moltíssim la seva complicitat, la seva resolució i l'afecte que ens van transmetre.
Reaccions i opinions:
Quan al documental ensenyen uns documents amb un llistat de persones que havien cobrat 25 pessetes per matar els seus conciutadans, una parella d’octogenaris molt eixerida va dir que al seu poble va passar el mateix i que allò era una gran veritat.
Tots parlaven de Franco sense por, anomenant-lo pel seu nom: assassí, no utilitzaven la paraula nacionals o dretans sinó el correcte: feixistes i afirmaven obertament que l’església era culpable del cop d’estat i la repressió posterior. Una dona ens va dir que les coses no canvien quan l’església, la monarquia i els fills de l’aparell de la dictadura conformaven el poder. Es preguntaven que com es podia després de tot el que havia passat a aquest país pair que 10 milions de persones votessin el PP.
Quan sortia el dictador a la pantalla es sentia una remor d’indignació, el triomf del feixisme sobre la legalitat republicana els va robar tantes coses que mai els podríem guarir les ferides emocionals que encara estan vives, sobre tot en les dones. Tots van estar d’acord que les grans perdedores van ser les dones i que el seu sacrifici i generositat sense límits va tirar cap endavant les famílies dels que van quedar estigmatitzats com rojos, va haver-hi un aplaudiment sonor i unànime per a aquestes meravelloses dones.
Va ser una jornada magnífica, llàstima que la seva energia, seny i honestedat no hagi trobat relleu generacional per què de ben segur amb molts com ells això que un altre món és possible seria una realitat.
Una abraçada ben forta per tots ells i per la Bàrbara, presidenta de l’AAVV del Padró, sense la qual no haurien pogut conèixer una gent tant fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada