diumenge, 19 de juny del 2011

HOMENATGE DE MEMORIAREN BIDEAK ALS ESCLAUS DEL FRANQUISME





Com cada any hem gaudit de l'emocionant acte d'homenatge als esclaus del franquisme, que van construir les carreteres del Pirineu de Nafarroa, al monòlit que recorda el seu patiment a l'alt d'Igal. Aquest any ha estat més emotiu si cap perquè hem recordat la figura del que va ser president de Memoriaren Bideak, l'amic Juantxo, Hem d'agraïr molt sincerament i de tot cor als nostres companys de Memoriaren el fet d'haver tingut tant present el nostre company Álvaro, que com Juantxo, ens va deixar l'any passat. Les seves lluites continuen, són presents i present, la nostra estimació i admiració per la seva entrega a aquestes són present i futur, i demà, potser, les seves fites una realitat. 




Aquest el text que va llegir el nostre company David, nét de José Barajas, un dels més de 2000 represaliats pel franquisme en Roncal, un homenatge amb ell i els seus companys:

Todos los años nos reunimos aquí para homenajear a aquellos hombres libres, cuyos cuerpos fueron esclavizados por el franquismo, pero no sus pensamientos, que no pudieron ser doblegados ni en la negrura de la dictadura, ni en el gris oscuro de esta transición. Prueba de ello es que nosotros estamos aquí recogiendo su testigo.

Pero este año todos estos hombres que construyeron estas carreteras, los que están y los que ya no nos acompañan, estarían orgullosos de compartir este homenaje con quien, junto a sus compañeros de memoria, los rescató de su olvido y les recuperó para la historia. La historia que escribe sus páginas con la verdad, mirando a los dignos ojos de los que fueron llamados vencidos, pero que jamás serán derrotados.

Hoy queremos rendir homenaje al amigo Juantxo, gudari defensor de muchas memorias, de luchas que intentáremos con todas nuestras fuerzas llevar a buen puerto. Puertos, refugios de libertad donde al final de nuestros caminos nos esperarán tantos y tantos otros gudaris, como nuestro amigo Álvaro, cuya energía nos acompaña y nos empuja cuando perdemos el aliento.

A ellos, a los que no se dejaron derrotar,  ¡salud compañeros! 

Gora herri askatuak! Visca els pobles lliures!

Els homenatjats van tenir paraules de record i estimació pel company Juantxo:

Luis Ortiz Alfau, un actiu jove nonagenari, que com sempre no va faltar a aquesta cita i que ens va convidar a tornar-hi l'any vinent tot dient que ell ens esperava a nosaltres. Va donar les gràcies a la gent dels pobles veins que es van solidaritzar amb ells i els van ajudar amb el que significava això en aquells temps.

Marce Melgar, dona d'un d'aquests esclaus del franquisme que amb els seus 94 anys molt emocionada no es va voler perdre l'homenatge al seu home i els seus companys.

Josefina, germana de Maravillas Lamberto, que va explicar com a aquesta nena, la florecica de Larraga, va ser torturada, violada, assassinada i profanat el seu cos, abandonat i menjat pels gossos, s'ha d'explicar perquè la gent comprengui el sadisme i crueldat dels colpistes en uns pobles on el triomf d'aquests va ser immediat i la repressió posterior terrorífica. Fermin Balentzia va cantar la seva cantar la cançó que li va dedicar a Maravillas i va emocionar a tots els presents.





Ana, la companya de vida i lluita de Juantxo amb els seus fills va rebre la sorpresa que li van preparar els seus companys de Memoriaren en forma d'una escultura, una altra de les coses que agradava al nostre company. Els dibuixos del cartell d'aquest any eren fets per Juantxo.


Les filles de Txomin Uriarte van tornar a cantar el tango del seu pare que aquells que van ser fet esclaus pel franquisme cantaven.



 No va faltar l'aurresku de Gorka Mediavilla en honor de tots aquest homes i les seves famílies.


Després de l'acte a Igal l'homenatge va continuar a la propera població de Vidangoz i com l'any passat es va fer un dinar autogestionat a l'aire lliure on tothom vam gaudir de la música  i les veus de Fermin i Xabier Barriola, un gran plaer escoltar-los i cantar amb ells.




Fins l'any vinent companys!


PREMSA: