Un acte molt animat i reivindicatiu, ple d’actuacions musicals i teatrals que ha congregat molta gent a la Plaça de la Catedral. Això hem compartit aquesta tarda de diumenge amb els organitzadors d'aquesta festa per la llibertat dels presos d'Atenco , Barrikada Zapatista. Un acte on s'han fet altres reivindicacions en la línia de la defensa dels drets humans allà on aquest siguin alienats. Els companys de la defensa de la Veritat, la Justícia i la Reparació a Colòmbia, els que demanen justícia per a l'Enric Duran, empresonat per denunciar el sistema que ens oprimeix, i d'altres. Un acte on s'han sentit visques a la República i s'ha denunciat l'anacronisme de la monarquia.
ANTECEDENTS
Va ser el maig de 2006 quan la repressió va caure sobre el poble d’Atenco. Avui, tres anys després es demana que els ciutadans que van ser empresonats llavors siguin alliberats. Els fets van estar originats per la defensa que el poble d’Atenco va fer del seu model econòmic i de vida, cultivadors de flors, que es venien pels carrers del poble com s’havia fet tradicionalment tota la vida. Les autoritats van voler acabar amb el seu modus vivendi a cops, trets i empresonaments, fins un nen de 14 anys va resultar mort per una bala de la policia. Un grup de dones d’Atenco van patir pallisses, vexacions i violacions durant les sis hores que va durar el viatge fins dependències judicials.
Va ser el maig de 2006 quan la repressió va caure sobre el poble d’Atenco. Avui, tres anys després es demana que els ciutadans que van ser empresonats llavors siguin alliberats. Els fets van estar originats per la defensa que el poble d’Atenco va fer del seu model econòmic i de vida, cultivadors de flors, que es venien pels carrers del poble com s’havia fet tradicionalment tota la vida. Les autoritats van voler acabar amb el seu modus vivendi a cops, trets i empresonaments, fins un nen de 14 anys va resultar mort per una bala de la policia. Un grup de dones d’Atenco van patir pallisses, vexacions i violacions durant les sis hores que va durar el viatge fins dependències judicials.
AVUI
Tots aquest fets no han estat oblidats i amb aquest acte demanem justícia pels 13 camperols que continuen engarjolats fent nostra la crida: “presos políticos ¡libertad!”.
Ciutadans d’arreu del món han signat el document de suport a aquests presos perquè sàpiguen que no estan sols, que la injustícia mou a la bona gent allà on sigui.
Un dels moments més emotius ha estat quan s'ha pogut realitzar la connexió amb San Salvador Atenco, la Trinidad Ramírez, esposa de Ignacio del Valle, un dels presos polítics d’Atenco, ens ha dirigit unes paraules a través del mòbil. Des de Barcelona hem cridat el nostre suport tant alt com hem pogut, per a fer arribar la nostra solidaritat amb aquest poble que pateix a Mèxic.
Mèxic: la injustícia i la impunitat.
Una de les persones que s'ha apropat a signar ha estat un català que viu a Mèxic i que coneixia els fets d’Atenco i d’altres més punyents. Ens ha parlat del clima d’inseguretat que es viu al país, on mai pots estar segur de si el que truca a la teva porta és o no un policia, i si ho és per a qui treballa, i si treballa per al govern tampoc és cap garantia de seguretat sinó més aviat el contrari. La corrupció dels cossos policials i de l’administració arriba a tal grau que la majoria de gent acabava formant part d’aquesta gegantesca roda moguda per un món il·legal que dirigeix el “món legal”. Ens ha dit: "No et pots refiar de ningú. Els pobles indígenes son carn de canó. Jo tinc allà la meva família i el meu negoci però per mi en tornaria a Catalunya."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada