divendres, 8 de maig de 2009

VAM GAUDIR LA NOSTRA FESTA REPUBLICANA A CORNELLÀ

Hola Bona tarda a totes i a tots!

El Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat us dona la benvinguda i agraeix la vostra presència a aquest acte commemoratiu i reivindicatiu i esperem que gaudiu d’una bona jornada republicana i antimonàrquica.

Per començar us presentaré l’amic Paulí, gran artista cornellanenc, escultor i actor, que ens llegirà la proclama de la República, que va fer Llorenç Marigó i Poblet, alcalde de la nostra ciutat l’abril de 1931.




Què és una república? Una república és segons el diccionari una forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular. Llavors, hem de tenir por de la República? Hem de tenir por de la plena democràcia?

República és França i república és Portugal, ni francesos, ni portuguesos porten banyes ni cua. Portugal també celebra l’abril, la seva revolució dels clavells. Ells van restaurar la democràcia, nosaltres, com sempre, vam esperar a que es morís el dictador al seu llit.

La nostra commemoració d’aquest fet la farà la Mari Carmen López, presidenta del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat.


El 25 de abril de 1974, a las 12 y 25 de la noche, suena desde la emisora Rádio Renascença la voz del inolvidable cantautor Zeca Afonso, interpretando la canción revolucionaria Grândola Vila Morena. Es la señal pactada. Seis horas más tarde el régimen dictatorial se derrumba.

Un grupo de oficiales de las Fuerzas Armadas portuguesas toma los puntos estratégicos de Lisboa, radios y televisión, obligando a la dictadura a entregar el poder al pueblo portugués, que se echa a la calle en una jornada que emocionó no sólo a Portugal, sino a todo el mundo. La imagen que perdurará, será la de los soldados poniendo claveles en las bocas de sus fusiles, claveles rojos regalados por las floristas del barrio lisboeta de la Baixa.

Viva a revoluçao dos cravos! Visca la República!.


República o repúbliques, tothom té dret a decidir que es allò que vol, allò que li convé, té dret a expressar-ho lliurament i en la seva llengua. A aquest estat es parlen moltes llengües, tenim 4 co-oficials, una omnipotent i altres que han de vetllar per la seva perdurabilitat. Les llengües son éssers vius i algunes estan en perill d’extinció. Avui nosaltres farem homenatge a aquelles que van ser víctimes del franquisme.

Us presento el Pep Cruanyes, historiador, escriptor, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat.



L'excel·lent cantautor Alfredo González ens interpretarà “Soledat”, poema escrit per en Joan Vinyoli el 1936, i més tard un poema dedicat al seu país gallec, escrit i musicat per ell mateix.



Ara ens parlarà en Jon Elordi vicepresident de l’Euskal Etxea de Barcelona, la casa d’Euskadi.



La Larraitz i en Rodrigo ens mostraran els sons del seu increïble instrument, la txalaparta.



Paraules del nostre company Xavier: A Galicia no hi va haver guerra, diuen.

El 1936 la resistencia va ser minsa i el cop d’estat dels militars es va imposar sobre la població civil i va començar a omplir presons i camps de concentració. A nosa terra s’acomiadava dels seus fills abans de temps. A uns els va rebre als cementiris, a d’altres li van amagar dins de fosses clandestines. A molts els va veure partir per sempre més.

La represió brutal i despiatada arribà a totes les parròquies, i fins a la més petita aldea. Volien aniquilar no només les persones, no només les idees, també la cultura i la seva màxima expressió d’identitat: A lingua galega viviu unha longa noite de pedra. I va sobreviure a aquesta llarga nit de pedra.

Però tot indica que després de trenta anys de democràcia aquesta llengua està ferida. I avui, especialment ara que s’acaben de fer eleccions a Galicia, el futur de la llengua ningú no l’acaba de veure del tot clar.
La República ha d’estar al costat de la cultura de la pau i dels drets humans, ha de ser solidària i sensible a tots aquells conflictes que demanen justícia arreu del món. Injustícies com les que es viuen a Palestina o a Colòmbia, amb la sistemàtica violació dels drets humans, no les podem permetre.

Us presento l'Alex Hinno portaveu de la Casa de Palestina.


Us deixo amb l’Omar Kattan, un virtuós de la barbouka.



Ens parlarà la Luz Helena Ramírez Hache representant a l’estat espanyol del Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado de Colombia.



La meravellosa poetessa Kata Karmona ens llegirà alguns dels seus poemes.




El cantautor uruguaià Jorge ens regalarà una mica de la seva música.



Us deixem amb la companya Beatriz Ibarra, de Barrikada Zapatista, que ens parlarà del cas Atenco a Mèxic.



Us presento a Miguel Hidalgo, artista visual i cantautor mexicà.

El nostre company del Col·lectiu, Álvaro Fernández, ens parlarà de Veritat, Justícia i Reparació.




Que si el preservatiu no protegeix de la SIDA, ¡vaya por dios!, que sinó podem avortar, ¡vaya por dios!, que sinó es pot investigar amb cèl·lules mare, ¡vaya por dios!, que sinó podem tenir dret a una mort digna, ¡vaya por dios!. Qué ja està bé, qué volem un estat laic!

Us deixo amb la companya Milagros presidenta de Ateos y Republicanos que us presentarà aquesta associació, que té la seva seu a Cornellà.



Nuestra asociación es necesaria, esta llamada a denunciar la nefasta influencia de la Iglesia católica sobre la vida social y política de este estado español, que con el dinero de todos y que tan generosamente el gobierno le regala, hace campaña contra las libertades más elementales, como el derecho de las mujeres a disponer de su propio cuerpo, contra el derecho a fundar familias para gays, lesbianas y transexuales, contra el preservativo, intentando manipular por todos los medios posibles las mentes de nuestros hijos a través de la enseñanza religiosa en las escuelas.

Como republicanos denunciamos la intervención de la Iglesia en el golpe asesino que acabó con nuestra II República, el régimen legal elegido por el pueblo, el genocidio que siguió a la victoria fascista no hubiera sido posible sin la complicidad del clero que señalaba a rojos, laicos, ateos y republicanos para ser llevados al paredón. Víctimas que aún esperan una justicia que los poderes fácticos les niegan, consecuencia de leyes como la de Amnistía de 1977, que hasta la ONU ha pedido su derogación.

Quisiéramos, ya que somos una asociación de Cornellà, señalar el caso de nuestra Virgen alcaldesa perpetua, esto es una anomalía que va contra los fundamentos de este estado que se denomina aconfesional, que no puede favorecer ninguna religión. Los edificios oficiales no deben tener signos religiosos y aún menos dar títulos honoríficos a entidades mágicas para muchos de nosotros inexistentes. Entidades en nombre de las cuales se han cometido muchos crímenes. Pidamos que esta situación digna de la Edad Media y que choca a laicos, ateos y a creyentes de otros credos, sea corregida.

Pedimos el aborto libre y gratuito, que la religión quede fuera de la escuela, la retirada de todo símbolo religioso de los edificios públicos y pedimos también la Tercera República, porque será la única capaz de garantizarnos un estado laico y justo.

¡Viva la república! Para los laicos y ateos la Tercera será la nuestra.




4 milions d’aturats. Heu sentit parlar de la crisi, de les hipoteques: les que ja no es poden pagar i de les que ofeguen a les famílies, dels eres, de les rebaixes de salari, de no poder arribar a final de mes. Sí, oi? Pues existeix una família en particular que no ha de patir per totes aquestes coses, que viuen a cos de rei, clar, deu ser perquè es tracta de la família reial. Iots, vacances, vestits de luxe i no deixen de portar criatures al món, que també mantenim entre tots. Hi ha motius per ser antimonàrquics? Creiem que SÍ. El primer de maig sortim tots al carrer, perquè no confonguin el nostre silenci amb complicitat.
Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest acte amb la seva col·laboració desinteressada i a tots vosaltres per compartir aquest abril republicà amb nosaltres.



República és futur.

Parlar de república és fer-ho de plena democràcia, en un estat on la monarquia va venir imposada per un dictador, que va dinamitar la legalitat vigent l'any 1936. La Casa Real, que no para de créixer, amb una descaradura feridora, es fa pujar el sou, quan molts ciutadans ja no arriben a final de mes, apareixent davant tots com uns reials vividors, ja no tan simpàtics i trempats.

En aquests moments de crisi econòmica, de valors democràtics i d'ètica dels poders fàctics, Església inclosa, es constata la urgència i la necessitat d'arribar a la República com vacuna davant tants mals.

Un projecte pro-república ha de tenir les seves portes obertes a tots, ha de constituir un front democràtic que treballi pels avenços socials i laborals. Aquells que creuen en un projecte de llibertats, pel dret a decidir, en el laïcisme de l'estat i en la necessitat de portar-lo a terme des d'una profunda ètica política, seran espatlles imprescindibles.

Treballem per la unitat, per la pluralitat i avancem tots plegats. Que la Tricolor estigui allà on hagi una causa justa que defensar, que la gent la reconegui com una bandera solidària i activa. El canvi necessari de debò, no només la que oneja el 14 d'abril celebrant efemèrides, que a alguns els sona en la seva desmemòria a la prehistòria, doncs República és avui i és demà.

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat.