La Taula Catalana por Colombia ha convocat un acte sota el títol “Recordar desde el corazón las víctimas en la memoria” un espai de reflexió sobre els processos que les víctimes han realitzat per a recuperar i construir la memòria històrica, com element fonamental en la lluita contra la impunitat, tant en Catalunya com a Colòmbia. En aquest acte s'ha presentat l'exposició que ha donat nom a aquest acte.
Presentador, Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, de la Generalitat de Catalunya.
“Caldrà abordar d’una vegada la reparació a les víctimes, qualsevol altra opció no val. Reparació moral, reconeixement del seu dolor”. I alguna cosa més, no?
Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i membre de la Comissió Ètica Internacional de MOVICE.
Les víctimes ignorades son doblement víctimes, hi ha gent a Colòmbia que desconeix la realitat del pais, però hi ha altra gent que es mobilitza perquè això canvïi.
"Les noves generacions no saben que ha passat aquí (parla de l'estat espanyol), els llibres no donen una sensació real dels fets sinó una més freda".
Però la frase impactant de la Tica va ser: “els victimaris són víctimes que han elegit malament” s’hauria de parlar de la injustícia que suposa veure a les víctimes com nous botxins atribuint una violència gratuïta als seus fets, quan es fa una sentència d’aquests tipus s’ha d’explicar molt bé a que es refereix.
Enric Pubill, repressaliat, representant de l’Associació d’Ex-presos Polítics Antifranquistes.
La Memòria té molts enemics per això ens ha costat molt avançar. La transició va ignorar les víctimes, els autors van seguir ocupant els seus llocs. El pacte de silenci que va fer desaparèixer la dictadura de la història va fer que no es jutgés a ningú pels seus crims. Hem d’aprendre dels processos dels països americans. Després d’aquestes paraules venen les contradiccions. Cal saludar la política de la Generalitat amb el treball que fa el Memorial Democràtic, es va aprovar la Llei de la Memòria que amb els seus límits obre una porta. El PSOE i el PP van fer un pacte perquè no es jutgin els crims de lesa humanitat, per acabar, els ex-presos som optimistes cada vegada s’investiguen més els crims del passat.
Les víctimes no són carn de negociació, es parla de que són el més important, doncs en aquest estat estan esperant que es morin totes, per tal de no haver d’estar representades en lloc per ningú i així poder seguir amb la tasca gratificant pels polítics que és posar flors i plaques. CRBLL.
Les paraules de les víctimes, Fabiola Lalinde mare de Fernando, desaparegut en Colòmbia ens envia les seves paraules en forma de vídeo.
Fabiola pensava que a Colòmbia no existien els desapareguts que això era cosa de les dictadures militars no en la democràcia més vella d’Amèrica, fins que va perdre el seu fill. Ella parla de la celebració de las “Bodas de plomo e impunidad”, dient que la impunitat pesa més que el plom i que no renuncia a la justícia, ella va recuperar les restes del seu fill gràcies a la solidaritat dels companys i ara ella continua en aquesta lluita per convenciment i per gratitud.
Diu: “ en España los nietos recuperan la memoria de sus deudos y les devuelven la dignidad” i envia aquest missatge: “lo importante de reconstruir la memoria de las víctimas es rebatir la versión oficial que no corresponde a las de las víctimas que han sido criminalizadas, la historia real es muy diferente, aunque no los podamos recuperar les podemos devolver la dignidad”.
Luz Helena Ramírez Hache. Representant de MOVICE.
Luz Helena en aquests moments està amenaçada de mort i no pot tornar al seu país. Aquesta setmana han estat assassinats dos mestres, cada 3 dies mor un sindicalista. Però el govern colombià encara té el recolzament internacional, el del nostre país també, l’última ha estat la visita dels prínceps i el premi que li van donar fa poc a l’Uribe. Uribe que accedeix al poder amb moltes imputacions pel seu càrrec com governador d’Antioquia. Luz: “Paramilitarismo y estado comparten intereses, discursos, modo de actuar y la impunidad. El sistema está infiltrado, todas las instituciones están infectadas de un sistema mafioso”.
“La lucha contra la impunidad comenzó hace 25 años en diferentes asociaciones donde se han consolidado las víctimas. La nueva estrategia para estigmatizar el olvido es criminalizar a las víctimas y aquello de que hay que pasar página para avanzar” (per avançar on el govern vol, no les víctimes) Abusen de les víctimes amb la política de terror, de genocidi, de terra arrasada, de mort, interioritzen la por en les víctimes que acaben pensant que allò els ha succeït per lluitar pels seus drets i que es millor no fer-ho, per a conservar la integritat física. “Las mujeres son las víctimas por excelencia, son las que luchan por salir adelante y son las que denuncian. No puede haber justicia sin la verdad, no hay reparación sin justicia”.
Convidats:
Carles Vallejo, repressaliat. Memorial Democràtic de la SEAT.
“Es greu que sigui Europa la que doni recolzament al govern colombià, ens hem de mobilitzar perquè això és inadmissible”.
Álvaro Fernández, repressaliat. Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat.
Discurs complet. Llegir.
La nota discordant
El senyor Pubill va demanar la paraula i va començar dient que si arriba a saber que el "ciutadà Alvàrez" tindria dret a paraula no hagués anat, li va exigir que es detractés immediatament de les paraules que havia dit perquè no era més que un ressentit que feia aquella crítica perquè no estava al Memorial, tot això molt enervat. No van replicar per una qüestió d’educació i respecte els nostres amfitrions, la mateixa que hauria d’haver aplicat aquest senyor. Els aplaudiments van ser pel nostre company i les crítiques, per antidemocràtic, per el que va jugar el paper de representant del Memorial.
Amb tristesa constatem que la paraula democràcia queda molt gran a aquells que no saben respectar la diferència de criteris.
Una companya colombiana va explicar perquè es va posar el nom de sirirí a una associació de lluita pels drets humans. “El sirirí es un pájaro pequeño que es atacado por las aves rapaces que le roban sus crías, pero la madre y el padre cirirí salen detrás de estas y les pican sin descanso para que las suelten, y lo consiguen, de aquí que la asociación escogiera este nombre”.
Actuació de "Los Renacientes".
Grup de rap que amb les seves lletres de missatges reivindicatius, de denúncia, clars i contundents van posar fi a aquest acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada