Aquest any del 70 aniversari de l’assassinat del president màrtir de Catalunya Lluís Companys i davant el buit institucional que encara no ha fet un homenatge oficial al que va estar el representant democràtic del poble català durant la República i fins que va ser deportat per la Gestapo amb la col·laboració francesa, per a ser torturat a la Dirección General de Seguridad de Madrid (actual seu de la Comunidad de Madrid) i mort pels feixistes golpistes al Castell de Montjuïc. Davant d’aquest greuge institucional la Comissió de la Dignitat a fet l’esforç de fer un homenatge que va començar a l’agost a La Baule, Bretanya, i que va acabar al Fossar de Santa Eulàlia on va estar afusellat Lluís Companys i Jover.
El divendres dia 15 d’octubre de 2010 coincidint amb l’aniversari del crim de lesa humanitat comés en la figura d’en Companys es van fer unes exèquies cíviques a l’església de Sant Agustí, lloc on es va constituir l’Assemblea de Catalunya. La presentació de l’acte a càrrec de Josep Maria Terricabras i l’actriu Pepa Arenós va ser il·lustrativa, de denúncia i d’exigència de Veritat, Justícia i Reparació no tans sols per a Companys sinó per a totes les víctimes del franquisme, tots els antifeixistes represaliats per la seva dictadura. Es va demanar l’anul·lació d’una vergonya intolerable com és el consell de guerra a Companys i tots els judicis del franquisme.
L’historiador Hilari Reguer durant més d’una hora va fonamentar tota la seva exposició citant a les bèsties del franquisme com el Cardenal Gomà i Queipo de Llano per a fer una defensa d’en Companys basada en la seva intervenció a favor del clero i de que ell lluny de ser responsable de cap crim contra sacerdots i monges havia salvat moltes vides. Encara que és veritat no és necessària fer una defensa d’aquest tipus de tot un president de la Generalitat, la vida d’un membre de l’església no val més que la vida de qualsevol. El senyor Hilari va oblidar dir que l’Església va ser inductora del cap d’estat, cooperant activa i va formar part de tot l’aparell repressor del nou estat feixista, sent culpable d’infinitats de crims de lesa humanitat que encara no han prescrit. Per Reguer tots els republicans eren dolents perquè atacaven l’Església, anarquistes, comunistes, poumistes fins i tot els del partit d’en Companys, Esquerra Republicana de Catalunya. Tots aquells que es van aixecar contra l’opressió secular de les oligarquies i de les jerarquies de l’Església, els que van lluitar contra el feixisme utilitzant les armes que tenien al seu abast i que després van ser assassinats pel franquisme, totes són víctimes mereixedores de justícia.
Després la Coral Polifònica de Puig-Reig i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà van interpretar el Rèquiem de Mozart, un emotiu i vibrant tancament d’acte.
El diumenge 17 al Castell de Montjuïc, que tantes vegades ha estat fustigador de Barcelona bombardejant la ciutat, vigilant i atacant els seus ciutadans, va ser el marc d’una cantada de corals per tots el punts del castell, que va finalitzar en un magnífic acte allà on va ser assassinat el president Companys, al fossar de Santa Eulàlia. Els actors Carme Sansa i Carles Sales van fer un recorregut pels últims anys de vida d’en Companys i van llegir un seguit de poemes dedicats a la seva figura. També van demanar l’anul·lació del judici de Lluís Companys i van fer palesa la manca de respecte a un President de la Generalitat que encara no ha estat honorat com cal al seu càrrec constituint 70 anys de ignomínia i d’oprobi pel poble de Catalunya. Les corals van interpretar el cant la Senyera coincidint amb la hissada d’una gegant senyera que va pujar pel mur del castell posant en evidència la minsa bandera catalana que els responsables del Castell van col·locar a petició de la Comissió de la Dignitat. Aquest va estar el moment més emotiu, seguit de l’himne nacional de Catalunya i de l’ofrena floral.
Felicitem la Comissió de la Dignitat, a la Pilar Rebaque, el Pep Cruanyes i el Toni Strubell, per la il·lusió, el treball, l’esforç i l’organització d’aquests actes. Agraïm tota aquesta tasca que no només honora en Companys sinó també a totes les víctimes del franquisme que esperen justícia, que exigeixen l’anul·lació dels seus judicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada