divendres, 30 d’octubre de 2009

LOS NIÑOS DE MORELIA: EL REGRESO OLVIDADO AL CSO BARRILONYA






Aquest divendres al CSO Barrilonya del Raval s'ha projectat el documental "Los niños de Morelia el regreso olvidado" amb gran assistència de públic, que va gaudir d'aquest treball de la catalana Neus Ràfols i la mexicana Yadira Hidalgo. Un punt de trobada entre la història de dues repúbliques, la mexicana presidida per Lázaro Cárdenas, que sempre va donar suport i reconeixement al legítim govern contra el qual es va donar el cop d'estat feixista del 36, i la República espanyola.



Aquest documental recull els testimonis dels nens que van ser exiliats a Mèxic fugint de la situació de guerra: bombardejos i fam. La Neus ens va explicar que quan van començar aquest projecte tenien una idea inicial que es va anar modificant a partir del coneixement dels protagonistes d'aquest exili. Van pensar que es trobarien uns nens de Morelia polititzats i es van adonar que era una història més personal, més en el camp de les necessitats i els sentiments. El resultat final és una història sobre la infantesa robada, el desarraigament familiar, la solidaritat de grup i l'estimació al país d'acollida.



Yadira Hidalgo no va poder assistir a aquest acte però va enviar unes boniques paraules des de Mèxic que va llegir el company César.



També va haver lectura de poemes i la música que va portar Miguel Hidalgo, germà de Yadira, entre d'altres cançons, aquesta versió de "A las barricadas" interpretada amb el seu instrument: la jarana.

 







Per part del nostre Col·lectiu el company Álvaro va contextualitzar històricament la cinta i va explicar com van patir els nens el cop d'estat, la posterior lluita contra el feixisme i el triomf d'aquest. Com van ser exiliats, segrestats per famílies franquistes que van anul·lar les seves anteriors identitats, com van ser robats a les seves mares preses en el penals franquistes i programats per les institucions falangistes amb la complicitat i participació de l'església, com van quedar orfes pidolant pels carrers. També va haver nens assassinats, nens a les fosses. I aquells fills de "rojos" que van tenir més sort es van haver d' enfrontar amb la fam i la misèria de la postguerra.

Els crims de desaparició són crims de lesa humanitat i com a tals no prescriuen, són crims a denunciar e investigar, crims contra uns infants , crims que esperen que s'apliqui la Veritat, la Justícia i la Reparació.