De tornada cap a Barcelona van passar per Sartaguda, visita obligatòria, per veure el seu preciós parc de la Memòria. Impressiona que una població tan petita hagi fet el gran esforç que suposa portar endavant un projecte com aquest i que encara no es dona per finalitzat. Van tenir la sort de trobar-nos amb Carlos Espinosa i amb l’alcalde de Sartaguda, José Ramón Martínez, als que hem d’agrair totes les explicacions que ens van donar. Ens van guiar pel parc, ens van parlar orgullosos de tot el treball fet durant anys, de la seva lluita per arribar a aquest punt i dels projectes de futur com el centre d’interpretació dels terribles fets que va viure la comarca, un genocidi polític que no pot deixar indiferent a un territori, on milers d’assassinats van ser comesos dins el capítol de la repressió, no de la guerra.
El parc consta d’un panells explicatius, d’un par de escultures fantàstiques, molt gràfiques de l’horror viscut, i d’un mur de marbre negre on estan gravats més de 3500 noms d’assassinats, i encara no estan tots, potser algun dia sabrem fins a on va arribar l’odi i el sadisme dels colpistes.
Entre les tasques que porten a terme és la pedagògica la més important de totes. Explicar pels centres educatius la veritable història, parlar d’uns morts tant de temps desapareguts de la memòria col·lectiva, posar els fets al seu lloc, construint veritat. S’estan trobant amb problemes en alguns centres on no els han deixat entrar per donar una lliçó d’història, de la més propera, una que mai llegiran als llibres de text. Queda molta feina per fer, hi ha encara molt reaccionari que no vol acceptar la realitat del que va passar.
Els animem a que continuïn amb la seva tasca, encara que hem observat que no els cal perquè empenta e il·lusió els hi sobra.
Amb els companys Carlos i José Ramón. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada