ACTE HOMENATGE DE L'ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE REPRESALIATS PEL FRANQUISME AL CEMENTIRI VELL DE GIRONA

ANUL·LACIÓ DE TOTS ELS JUDICIS DEL FRANQUISME
ANUL·LACIÓ DEL JUDICI DEL PRESIDENT COMPANYS
LES VÍCTIMES EXIGIM JUSTÍCIA I REPARACIÓ
NO VOLEM CERTIFICATS
DEMANEM LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI 52/07 DE MEMÒRIA HISTÒRICA DE L'ESTAT ESPANYOL.

Sota una pancarta amb aquesta inscripció va transcorre l'entranyable, emotiu i reivindicatiu acte en memòria dels afusellats a Girona en el seu Cementiri Vell.

L'Esther i l'Aïda, filla i mare, són el potent motor de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, que té la seva seu a Figueres. Dues dones incansables i admirables, que no es mosseguen la llengua quan es tracta de defensar els drets de les víctimes de la dictadura feixista. Totes dues han realitzat una tasca fantàstica de recuperació de la memòria amb molts llibres de testimonis publicats, perquè, com molt ben bé diuen aquestes lluitadores dones, es tracta de deixar constància d'aquest testimonis per tal de que no quedin en l'oblit.

DISCURS HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

10 DE MAIG DE 2009

Un dia com avui, en les tàpies d’aquest cementiri, les hordes franquistes assassinaven 84 persones innocents. Altres dies 30, 40 persones eren executades. En aquestes fosses estant enterrades 524 persones. Els portem tots a dintre del nostre cor. Estem reunits per recordar, per honorar el seu sacrifici per la llibertat, per la democràcia, no els oblidarem mai. Totes aquestes persones van morir per la República, que tan trobem a faltar.

Recordem les víctimes del franquisme amb amor per tots els sofriments que van tenir que suportar, tortures, humiliacions, mentides, acusacions falses per acabar afusellats a les tàpies d’aquest cementiri. Nosaltres els recordem avui, igual que ahir, desprès seguiran els nets i besnéts que molts estant aquí avui amb nosaltres.

Passant els anys, el temps i continuen oblidats de l’historia. El Govern Espanyol no ha anul·lat els consells de guerra, no considera els nostres morts com víctimes. Les nostres esperances es desfullen com una rosa. Personalment no crec en res. Tanta il·lusió, tanta esperança i el temps passa i sempre tot és igual. Continuarem lluitant com sempre. Que no pensin que ens cansarem.

La Llei de la memòria històrica la que no ens considera ni víctimes, diu, que tenen que desaparèixer les plaques en honor al franquisme, tota la simbologia franquista. Quan entres en aquest cementiri és la primera cosa que trobes. Davant dels 524 morts, enterrats en aquestes fosses. Humiliació suprema que tenim que suportar fins el final. Hem demanat moltes vegades a la Sra. Alcaldessa que les tregui. Cosa que es nega a fer.

Quan vaig a la tomba del meu pare, miro, penso això em donà força, no puc deixar de batallar. Pare meu t’estimo, tan que tingui vida aquí estaré lluitant per tu, estarem lluitant per tots vosaltres.

Fa 70 anys que estan enterrats en aquestes fosses franquistes, oblidats de l’alcaldessa de Girona, que no vol saber res de nosaltres, els rojos. Les fosses dels afusellats estant en un trist estat. Fa molts anys que demanem que posin els noms per ordre d’afusellament, que les plaques siguin totes iguales, que tots els afusellats tinguin els mateixos drets. La Sra. Alcaldessa i el seu regidor de medi ambient que em sostenia dies enrere que hi havia gespa plantada en les nostres fosses, que estaven molt ben arranjades i que no era necessari fer millores. Podreu comprovar vosaltres mateixos l’abandó que existeix en les nostres fosses. Si el Memorial Democràtic com diu vol arranjar aquest lloc oblidats de tots, té que contar amb l’opinió dels familiars i no fer com sempre s’ha fet en aquest cementiri qualsevol cosa sense demanar la nostra opinió.

La Generalitat esta preparant “l’avantprojecte de llei sobra la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”, tenim ara l’ocasió de poder recuperar les despulles dels nostres familiars. Enterrar-los al costat de les seves mullers. Reposar el nostre cor de la tristesa de saber-los enterrats en aquestes fosses franquistes, oblidades de tots. Començar a tancar una mica les ferides ocasionades per la dictadura franquista i de l’oblit general. En aquest lloc de sofriment i tristesa la Generalitat pot instal·lar un monument en recordança de la barbàrie franquista.

Agraïm la col·laboració de Diputació de Girona i del Consell Comarcal del Gironès, sense la seva ajuda no seria possible aquest acte, ni els altres que hem fet abans i farem.

Moltes gràcies per la vostra presencia.

Aïda LORENZO

Presidenta de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme

Les víctimes:

Les protagonistes van estar les víctimes i les seves famílies que amb una barreja d'orgull i tristesa portaven les fotografies de germans, pares, avis i besavis. Una tristor no provocada tant sols per la tràgica pèrdua sinó també per haver d'estar encara demanant justícia per a ells.

Els polítics:

Els discurs institucional de la Mª Jesús Bono i el més valent del diputat d'Esquerra a Madrid, Francesc Canet, que va parlar d'uns polítics porucs que van trair en nom de la transició la memòria dels immolats per la llibertat, per la qual cosa va demanar perdó.

L'artista:

Que va denunciar la manca de cobertura mediàtica en un silenci fill del pactat en altres temps i va lloar la tasca de l'Aïda i l'Esther.

Per últim, l'ofrena floral. Al final d'un estret passadís amb les plaques amb els noms dels assassinats a Girona i un monòlit amb la següent inscripció: "1939-1945 Als morts en defensa de la República" i el distintiu de la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat a aquesta associació, es van dipositar les flors. Un petit racó per a tantes víctimes, envoltades d'altres tombes en llocs preeminents amb noms que recorden els botxins.



També vam recollir signatures per a l'anul·lació del judici del President Companys, l'anul·lació de tots els judicis del franquisme.

Més informació