A la sala de Columnes del Col·legi d'Advocats de Barcelona es va fer la presentació ahir del llibre "Represión política, justicia y reparación: la Memoria Histórica en la perspectiva jurídica". Va presentar aquest acte la diputada del Col·legi Esther Cànovas, el primer de la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi d'Advocats, una comissió que creiem molt important dins d'un àmbit, que més aviat ha estat relacionat amb una estructura allunyada de qualsevol denúncia o reclamació d'aquest caire. Cànovas va ressaltar que a més de recuperar la Memòria es vol treballar amb les associacions que ja ho estan fent.
L'advocat Jordi Oliveres va ser l'encarregat de presentar el llibre: "Un recull de diferents treballs de juristes i historiadors que fan un recorregut des del cop d'estat del 36 fins a la transició. Memòria amb perspectiva jurídica en un llibre multidisciplinar, on el punt de vista sociològic i polític també estan presents. Així lo jurídic queda immers en el context històric".
"A través de la lectura d'aquest llibre queda molt clar que la finalitat era la voluntat aniquiladora de l'enemic i provocar el terror com eina de control".
"La llei de la memòria no ha complert amb les expectatives que es tenien, la llei no fa el fonamental, anul·lar aquests processos des del legislatiu, passant la pilota al Suprem, que nega sistemàticament la revisió d'aquests. El camí que marca aquesta llei segurament fracassarà. Margalida Capellà ho diu molt clarament al llibre "Espanya és un exemple d'impunitat""
Pelai Pagès. Historiador i professor.
La guerra no va acabar el 39 les seves conseqüències es van allargar fins a la mort del dictador.
Des del 15 d'abril del 1931 ja es conspirava contra la República, la ultradreta i l'exèrcit. Era un pla preestablert, en la tradició de "pronunciamientos" va arribar l'intent i fracàs del de Sanjurjo, això els va demostrar que aquesta vegada no seria tan fàcil triomfar. Mola en un discurs a Navarra ja va dir: todo el que acoja a un comunista será pasado por las armas. Els textos que s'han destapat demostren la voluntat d'eliminació de l'enemic.
El Band de Guerra de 28 de juliol del 36 fa constar que els judicis han de ser sumaríssims i ràpids, volien l'eliminació de l'enemic amb una semblança de legalitat, aquest bandva estar vigent fins el 48. Així la legislació es va canviant en funció dels requeriments de la realitat i dels interessos del règim. La llei de responsabilitat política és una eina de depuració amb caràcter retroactiu des de l'octubre del 34 (com altres lleis), la llei de repressió de la maçoneria i el comunisme, tribunal pel qual van passar tots el maçons i els que no també. La llei del 47, llei "de la represión del bandidaje y el terrorismo" segueix sent un element exterminador. Fins el 53 es continua afusellant a Catalunya, minva el ritme, però hi ha un trieni del terror (del 47 al 50) on el número creix amb la finalitat d'acabar amb la guerrilla.
La justícia militar és hegemònica fins al 63 quan es crea altre element judicial repressiu: el Tribunal de Orden Público. Això no vol dir que aquesta quedés invalidada per què va haver consells de guerra sumaríssims fins quasi la mort del dictador, el setembre de 1975.
El que és ben cert és que la legislació repressiva donaria per molts volums per què va ser molt extensa.
Alfons Aragoneses. Advocat i professor.
És hora que els juristes facin front al passat franquista del dret com un fet de normalitat democràtica, aquesta Comissió demostra que això es possible. S'ha de mirar el passat i veure les conseqüències d'aquest en el present i en el futur.
Quan es parla de Memòria Històrica s'hauria de parlar del dret de les persones. L'estat espanyol és una anomalia, pues ha hagut processos de reconeixement a les víctimes arreu. Encara queda molt per fer.
Els juristes no són persones neutres i encara continuen alguns que van formar part del sistema repressor. Hem de fugir de l'asèpsia o d'una visió arqueològica d'aquest període del dret. Hi ha lleis que encara estan vigents des del franquisme como una norma de la universitat dels anys 50 que sanciona els alumnes que copien. Hem de conèixer el sistema judicial del 39 al 78 per establir com es relaciona amb l'actual.
La llei de la Memòria no es va atrevir a declarar nul·les les sentències del franquisme i per això el sistema franquista continua vigent. Una llei pot ser derogada, una sentència també, però els comportaments i hàbits dels que van practicar el dret des del franquisme es més difícil. Aquests tics perduren en l'actualitat. Un exemple pot ser el sistema de selecció de jutges, que no és digne del nostre sistema jurídic.
La ciutadania hauria poder sentir-se orgullosa del seu ordenament jurídic, aquell que hagi trencat amb els períodes feixistes fent reconeixement de les víctimes. El dret ha de quedar net de qualsevol vestigi del franquisme.
Intervencions del públic
Montse Fernández-Garrido. Advocada. No es parla de la discriminació que van patir les dones, no les militants, sinó les dones de, filles de.... hi va haver un ordenament jurídic especial que va provocar una repressió brutal en aquest col·lectiu?
La taula respon que no, que la llei no feia discriminació de gènere, però si que és cert que les dones van perdre tots els drets que van assolir durant la República, del 39 al 40 es torna a posar vigent el codi civil de 1889.
CRBLL. Estem farts de sentir que no es poden anul·lar els judicis per llei per què es posa en perill l'ordenament jurídic, però en canvi el senyor Aragoneses ha dit amb tota naturalitat que això és possible, com pot ser?
Aragoneses. És possible, altra cosa és que no es faci per por a les reclamacions econòmiques i de patrimoni que aquesta llei podria portar, però es podria fer una disposició evitant aquesta possibilitat i anul·lar les sentències. Oliveras. També es podria modificar la llei d'enjudiciament criminal i ampliar els motius de revisions.
Pep Cruanyes. Si el Band era il·legal ningú es pregunta si no havia res abans d'aquest. Havia un ordenament jurídic legal durant la República. El sistema franquista trenca aquesta legalitat i com il·legal que és també ho són els seus judicis. Tot el sistema és il·legal des del principi fins al final, això hauria de ser suficient per invalidar totes les sentències. També està la qüestió de les indemnitzacions que marca la llei i que exclou a certes víctimes per considerar-les terroristes, en canvi Melitón Manzanas va rebre una medalla en democràcia, impugnada per una entitat que va rebre com a resposta que no sabien si aquest senyor en democràcia hauria arribat a ser un bon demòcrata.
Álvaro Fernández. Com ex-membre del FRAP és per a mi ignominiós que es parli d'aquests lluitadors antifeixistes com terroristes, que quedin exclosos d'una llei que considerem una segona llei d'impunitat, continuista de la llei de punt final que va ser la llei d'Amnistia del 77.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada