Gràcies a totes i a tots els que vau compartir una estona de memòria i
democràcia amb nosaltres. Tal com ens demaneu i ens animeu no deixarem
de denunciar aquesta injustícia històrica fins que la veritat, la
justícia i la reparació per a totes les víctimes del franquisme i la
transició sigui un fet. Prou de capitulacions per la força del terror
franquista i l'oblit de la transició. Prou de conquestes i sotmetiments a
exèrcits colpistes i corones agraïdes. La raó és nostra i la paraula
vostra, plegats tombarem la mentida, la injustícia i l'espoli.
CONQUESTA
OCUPACIÓ
DESMEMÒRIA INTERESSADA
El
26 de gener de 1939 les tropes franquistes desfilaven per Barcelona
en un acte de conquesta i ocupació que va suposar un acte d'odi i
sotmetiment contra la Catalunya antifeixista, la de les llibertats i
els drets ciutadans, la del poble català. Franco i el seu exèrcit
assassí i espoliador va celebrar misses públiques de braç aixecat
i l'església va beneir les presons plenes d'homes i dones
honorables, els afusellaments massius, l'estigmatització i el
robatori del qual es va beneficiar, només va lamentar que molts
escapessin cap a l'exili. *Així el canonge José Artero va cridar en
una missa a Tarragona en plena exaltació "Perros
catalanes! No sois dignos del sol que os alumbra."
*El
cos de l'Exèrcit de Navarra va rebre l'honor d'encapçalar la
desfilada triomfal sobre la Barcelona roja i deserta. Segons un
general britànic del cuartel general de Franco "no por
haber luchado mejor sino porque odiaban como nadie. Es decir, cuando
el objeto de su odio es Cataluña o los catalanes”.
Franco
i els que li van donar suport fora i dins de Catalunya van mostrar la
seva fixació contra la llibertat d'aquest territori. Van ser quatre
dècades d'opressió, de prohibició, però també quasi 40 anys de
lluita, des dels maquis fins a les lluites obreres i estudiantils
passant per la de les llibertats d'una Catalunya que defensava el
dret de l'autodeterminació, de la seva independència. Lluites que
van anar molt lligades, moltes vegades en un front comú. Al mateix
temps que els assassinats, la tortura, els empresonaments, la
persecució de l'antifranquista continuava fins i tot més enllà de
la mort del dictador, que no del seu règim, un no tant petit príncep
compartia amb el sanguinari Franco taula i balcó. Joan Carles jurava
i rejurava els principis del Movimiento, defensava al seu fadrí dins
i fora de les fronteres del que seria el regne que Franco li
regalaria a canvi de la seva adhesió sense fissures. Un regne val
una missa, una camisa blava i un uniforme d'un exèrcit traïdor a la
democràcia i a la legalitat republicana.
Podem
dir que si aquell que Franco va considerar el seu hereu governa com
a cap de l'Estat i dels seus exèrcits el regne d'Espanya, és que el
continuisme és vigent. Igualment es pot deduir que si aquell 26 de gener les tropes
d'ocupació van intentar humiliar la Barcelona resistent imposant la
seva tirania, aquest 26 de gener la seva conquesta continua . I si llavors, en la foscor feixista, es va lluitar, ara també.
Com
a una tragèdia de Shakaspeare el drama de les ciutadanes i ciutadans
de Catalunya segueix amb les supressions per part dels diferents
governs dels seus drets adquirits a força de sang, llàgrimes i
suor, amb la imposició de l'oblit per a que siguem víctimes sense
possible defensa. Amb la bandera de la desmemòria per a que no
puguem recollir el testimoni dels que van plantar cara al feixisme,
que com el diable té moltes cares i noms, com neoliberalisme
salvatge o neonacionalcatolicisme, però només un principi, sotmetre
el poble a l'esclavatge i el desconeixement. Com a Hamlet, alguna
cosa fa olor a podrit, però no a Dinamarca, sinó a aquesta Espanya
corrupta i decadent. Un regne encapçalat per un rei partidari de
l'amnèsia, sense germà, sense pare, sense ossos i elefants,
receptor de regals de tots tipus dels amics dels seus favors, amb
filles i fills legítims i polítics amics d'embutxacar-se els diners
públics, d'històries clàssiques de Borbons i banyes subvencionades
per les arques públiques. Un monarca que per molt que parli en
català, ell o el seu successor, continuarà sent la representació
d'una institució parasitària que viu de tots nosaltres i que té
com a màxima simbolitzar la unitat d'una entelèquia de nom Espanya,
on ja no es posa el sol perquè ja ha deixat de sortir.
*
El holocausto español de Paul Preston.
Por mi abuelo ¡Viva la República!
Visita el nostre llibre de condol combatiu http://llibrecondolcombatiu.blogspot.com.es/aquí i deixa les teves paraules de memòria i dignitat a través del nostre correu mesacatalunya@gmail.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada