QUARANTA-VUITENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CINC ANYS DE RECLAMACIONS AL CARRER.

In memoriam del company Joan Aguirrezabal que ens va acompanyar des de la primera concentració de la Mesa de Catalunya. El nostre petit homenatge.

"No lloréis compañer@s. No perdimos la esperanza, jamás podrán destruir la lucha de los pueblos que no olvidan a sus desaparecidos."

"No lloren mi ausencia, 

pues no vale un suspiro, 

ocupen mi lugar,

que no quede vacío, 

pues es hora de luchar, 

de seguir el camino".

Joan.

Febrer 2009

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes porta cinc anys de reivindicació i denúncia al carrer exigint Veritat, Justícia i Reparació i l'anul·lació dels judicis del franquisme. Des de la primera concentració davant el Palau de Justícia de Catalunya el febrer del 2009 han passat moltes coses, la més important és la força, constància i dignitat de totes i tots els que ens apleguem darrere d'una pancarta cada mes reivindicant els nostres drets, els dels nostres pares, mares, avis i àvies

. 

A partir d'aquí podem parlar dels diferents governs que han passat per l'estat espanyol i pel Parlament de Catalunya que no han canviat la nostra situació d'indefensió davant la injustícia comesa en nom de lleis que no reconeixem per traïdores als nostres represaliats, al nostre patiment i a la veritat històrica. Davant el poder polític la nostra situació segueix sent la mateixa, la de víctimes de tercera categoria. L'estigmatització de molts lluitadors antifranquistes, les mentides repetides fins a convertir-les en veritats, la crònica de la història dels vencedors, la ignorància dels que han d'agafar el relleu en aquesta lluita per un sistema educatiu contagiat d'oblit còmplice i interessat, els tòpics d'una guerra que continuen tapant amb un dit els centenars de milers de morts, desapareguts, torturats, exiliats, nens robats..., crims d'estat, crims de lesa humanitat. Se'n riuen de nosaltres: tribunals, governs i altres poders, per això moltes víctimes han decidit querellar-se a l'Argentina contra els crims del franquisme, tot buscant empara internacional contra la vergonya nacional. Tot això ha passat en aquests temps d'exigències que continuen sense resposta, on alguns es pensen que si ens passen la mà per l'espatlla sense donar cap solució ja han fet suficient.

En els primers mesos vam recollir signatures per l'anul·lació del judici de Lluís Companys en una campanya de col·laboració ciutadana que desconeixia la situació jurídica en què es trobava el President de la Generalitat de Catalunya  i els centenars de milers de dones i homes que sotmesos als tribunals il·legals de la dictadura franquista des de 1936 fins al 1975 es troben desemparats. Es pot veure que els seus judicis plens de mentides, començant per adjudicar la rebel·lió als defensors del govern legal i democràtic de la República i les sentències emeses continuen vigents, tot injuriant els antifeixistes. Ens hem indignat amb els certificats de bona conducta com única resposta a la reivindicació de l'anul·lació dels judicis de la dictadura i hem reiterat el nostre rebuig a demanar un paper mullat sense cap validesa ni tan sols moral, per totalment amoral, on es diu que les víctimes no eren dolentes. Vergonya. Ara els companys de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina, de la que alguns membres de la Mesa són part com querellants i denunciants, recull adhesions a aquesta causa cada mes, fulls que són enviats a la jutgessa que porta el cas a Buenos Aires.

Hem reivindicat les víctimes del feixisme, les de la dictadura i les de la transició, hem honorat tots els col·lectius que van patir la repressió dedicant concentracions per a denunciar els seus casos: mestres, dones, homosexuals, els desapareguts i les fosses, els exiliats, els deportats als camps d'extermini nazi, els camps de concentració francesos i a l'estat espanyol, les nenes i nens robats, les víctimes més vulnerables, els afusellats i els seus darrers testimonis, els empresonats i les seves sentències, els torturats i assassinats als centres d'interrogatoris, els maquis, els últims assassinats del franquisme, les víctimes de la transició, els estudiants, els advocats, els càrrecs públics, els esclaus del franquisme, els brigadistes internacionals, les ciutadanes i ciutadans resistents, les víctimes dels bombardejos, les lluites veïnals i obreres, la prohibició de l'ús de les llengües, la censura i segrests de diaris i els inferns de les biblioteques, la situació dels arxius i l'accés restrictiu, el robatori de propietats, documents i llibres d'institucions i particulars per part de la dictadura i de l'Església. El poble sota el silenci.

Hem denunciat el paper de l'Església cooperant necessària en l'extermini antifeixista, el derrocament de la República i la consolidació de la dictadura franquista a través del monopoli de l'educació i l'obligatorietat de passar per aquesta organització per a realitzar moltes gestions de la vida quotidiana. També hem denunciat les oligarquies que arreu de l'estat van col·laborar econòmicament en patrocinar i sostenir el cop d'estat i la guerra i que van treure beneficis més enllà de la mort del dictador. Moltes d'aquestes famílies encara detenten el poder econòmic i per tant polític, empreses que van beneficiar-se de la mà d'obra esclava antifeixista i que avui cotitzen a l'IBEX35. Hem explicat el paper dels nazis i els feixistes italians, els bombardejos de Gernika, de Barcelona, de la carretera de Málaga a Almeria i tants altres. També el paper heroic dels resistents antifeixistes de l'estat espanyol durant la segona guerra mundial i l'abandonament dels aliats coneixedors de la mort, la fam i el dolor que va portar la dictadura del General assassí. Hem posat de relleu l'origen franquista de la monarquia, el paper necessari en el atado y bien atado del rei, la seva complicitat amb el Règim del qual va formar part, el 23-F, la paralització dels primers intents de recuperar la memòria i els cossos soterrats que la van escriure, la consagració de la transició i la impunitat franquista en un canvi fictici on res no es va moure. Hem reclamat la derogació de la Llei d'Amnistia des de totes les nostres concentracions com a peça indispensable per a trencar el cercle d'injustícia al que estem sotmesos: llibertat pels botxins, esclavitud per a les víctimes i les seves famílies, amics i companys.

Hem denunciat les polítiques del Memorial Democràtic i de la Generalitat amb el Tripartit quan es va anar a Madrid a demanar el certificat de bona conducta per al President Companys. Amb CIU quan es va tancar la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana amb explicacions més que sospitoses per comunicar-nos després la seva decisió de portar la seu al Castell de Montjuïc, amb tota la significació  i amb una ubicació inaccessible per a moltes persones. També vam criticar durament que el President Mas i la Vicepresidenta participés en l'acte dels Màrtirs de l'Església, en una actitud insultant per a les víctimes del franquisme. Hem demanat la dimissió de la Delegada del Govern per donar premis als falangistes i també a d'altres membres del PP per injuriar els que van patir la repressió franquista.

Hem assenyalat dates al calendari, algunes per denunciar, altres per celebrar. Gener de conquesta de les tropes feixistes a Barcelona, febrer d'exilis i camps de concentració, març de crims d'obrers a Vitòria, abril de celebracions de Repúbliques,  maig de reivindicació dels drets de treballadores i treballadors, juliol de cop d'estat i sang, agost de cruentes matances d'antifeixistes en places de braus en Badajoz, setembre de darrers afusellaments, octubre de comiats de Brigadistes Internacionals, novembre de mort de dictador al seu llit, desembre de constitució monàrquica votada amb pregunta trampa.

Hem denunciat el passat feixista de morts lloats i reconeguts com Samaranch i Fraga, de futurs imputats per la justícia argentina com Martín Villa i el sogre del ministre Gallardón. Hem honorat víctimes com Grimau, Ruano, Puig Antich, Delgado i Granados, Cipriano Martos i moltes altres anònimes tan importants per a nosaltres com les víctimes més properes a nosaltres, els nostres familiars. Hem donat la benvinguda a noves companyes i companys i hem hagut d'acomiadar-nos, per desgràcia, d'altres com l'Álvaro i en Joan, lluitadors que han deixat la seva memòria en les nostres reivindicacions.

Hem estat al costat de les demandes i mobilitzacions ciutadanes d'aquests últims anys perquè aquestes no demanaven al carrer res més que el que van conquerir o van lluitar per a conquerir tots aquells pels quals demanem ara, en reciprocitat pel seu sacrifici i la seva dignitat, justícia. Reivindicacions tan bàsiques com educació, salut, llibertats individuals, col·lectives i dels pobles, drets de les dones, treball, drets laborals i socials...

Hem recolzat els drets humans, hem denunciat la seva vulneració arreu, perquè una víctima de crims de lesa humanitat en la seva imprescriptibilitat ha de rebre satisfacció a les demandes que empara l'organització de drets humans, sota dictadura i democràcia, ahir, avui i demà.

Sempre hem estat plurals i oberts. Qualsevol víctima antifeixista és la nostra víctima a banda de la seva filiació o ideologia. Totes les organitzacions de defensa de drets humans i la memòria que han volgut compartir amb nosaltres unes reivindicacions tan bàsiques i imprescindibles, que tothom pot fer seves, han estat benvingudes i continuarem així perquè la nostra decisió és la de sumar des de la independència.

Hem llegit cartes de condemnats a mort, sentències judicials, retalls de diaris, disposicions de lleis, comunicats de les forces de repressió franquista, discursos de diferents antifeixistes polítics i activistes, testimonis dels represaliats, articles de la constitució republicana, l'argumentari de la secció femenina, l'adhesió als Principios del Movimiento per Joan Carles I, les homilies de l'església nacionalcatòlica, documents privats i públics que posaven en evidència el terror franquista, bàndols de guerra. Hem llegit poemes i texts d'escriptors compromesos amb la República i l'antifranquisme, hem cantat, hem sentit cançons, ens hem emocionat i també hem plorat.

Hem recollit el testimoni de tothom que s'ha apropat a nosaltres per a explicar la seva història, per escrit al nostre llibre de condol, o de paraula en la nostra taula. Gent de totes les edats que sota les seves llàgrimes ocultava un dolor que havia passat de generació en generació, uns en la vivència directa, altres en les mancances emocionals que van portar les absències forçades a les seves llars. Ens hem abraçat i hem rebut el seu ànim, la seva ràbia, la seva necessitat de trencar el silenci i de rebre reparació i sobretot el seu agraïment i encoratjament. Han estat concentracions catàrtiques i emocionants on hem après molt i on també hem ensenyat, perquè la nostra tasca ha estat la de la difusió didàctica amb cor i veritat, amb amor i documentació, de la situació d'indefensió de les nostres víctimes, les que hi són i les que no. Unes vegades anb ressò mediàtic i altres persona a persona, d'arreu de l'estat espanyol i de totes les nacionalitats del món, que estupefactes no entenen que encara estem en aquest punt tan surrealista d'injustícia en un país que creien democràtic, però que evidentment no ho és.

Continuem, però esperem no haver d'estar concentrats cinc anys més, ni veure els companys marxar sense haver assolit els nostres objectius, ni haver d'explicar cada darrer dissabte de cada mes la nostra lluita a desconeixedors de la seva pròpia història, ni veure morir els feixistes amb reconeixement social i les seves víctimes en silenci i oblit. I ...  

La placa de Christine a la memòria dels defensors de la República continua el seu periple posant rostre als que reivindiquen la Memòria dels lluitadors antifeixistes.

I la nostra companya Paquita va a tornar a cantar amb la seva meravellosa veu plena d'emoció transmetent-la a tot el públic present. Una veu del cor i la raó que busca justícia i que sempre recull els forts aplaudiments dels que l'escolten.

Gràcies Paquita!

Segueix la recollida de signatures de suport a la querella argentina i creix la indignació dels firmants que encara que ho fan encantats ho fan també amb el desencís de veure que a casa seva no hi ha justícia i el franquisme segueix en la impunitat. La complicitat ens desborda cada concentració.

També va venir la premsa al nostre aniversari.

VEURE TOTES LES CRÒNIQUES