diumenge, 12 d’octubre del 2014

ACTE AL FOSSAR DE LA PEDRERA DE L'ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA


Discurs d'en Pere Fortuny,  President de l'APMILLC, llegit per Lluís Serra, Vicepresident de l'associació. 


Des de l’any 1976 ens venim reunint en aquest lloc, per retre homenatge a totes les persones que foren afusellats en el Camp de la Bota i enterrats en aquest Fossar de la Pedrera, anteriorment no podíem fer-ho per què estava prohibit.

Ara tenim al menys el goig de poder dir que tots aquells que, des d’opcions diverses moriren afusellats,  per defensar uns ideals de llibertat democràtica i justícia social que descansen junts i agermanats fen un sol bloc

Aquesta va ser la raó que ens va motivar a constituir-nos en ASSOCIACIÓ, amb els objectius següents:
a)    Que en aquest lloc no s’hi enterrés ningú més, també s’havia utilitzat per enterrar-hi a indigents, que no podien comprar o llogar un nínxol i tots aquells que voluntàriament ho demanaven per solidaritat amb les persones que hi foren enterrades   
b)    Aconseguir que l’ajuntament de Barcelona tingués cura del fossar i en fes un manteniment digne.
c) Fer un monument per subscripció popular a la memòria de les víctimes del franquisme enterrades en aquest fossar.
d) Traslladar les restes del President Lluís Companys en un Mausoleu en aquest Fossar, al costat de tots els republicans.
e)     Instal·lar les les columnes amb els noms de totes les persones assassinades.
f)      Aconseguir prioritàriament del Govern Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars a que foren sotmesos tots aquells homes i dones per defensar la legalitat de la República.

Durant tots aquests anys hem vingut reclamant reiteradament als quatre vents i a totes les instancies polítiques estatals i autonòmiques, la necessitat moral i política de rehabilitar a totes aquelles persones que foren jutjades il·legalment per aquells tribunals militars per REBELIÓ MILITAR i condemnades a la pena de mort i assassinades.

Molt poques vegades ens han escoltat, hi han hagut algunes gestions i iniciatives per part d’algun partit però sempre han estat refusades per la majoria dels partits governants, no hem trobat la voluntat ferma de voler defensar l’honor de totes aquelles víctimes, per tancar d’una vegada per totes les ferides que encara estan obertes, per la manca de dignitat de l’actual democràcia.

Ha arribar el moment de que les nostres forces s’estan esgotant, havíem tingut més de tres-cents socis  i actualment en som trenta, ens anem fonent com una espelma.

Haurem de fer un plantejament sobre la nostra viabilitat amb el desencís de no haver aconseguir el principal objectiu de la nostra Associació, l’anul.lació dels judicis i la seva rehabilitació jurídica a que foren sotmesos, malgrat haver-hi posat tot el nostre afany de lluita, però només ens quedarà l’esperit de que no ha estat per culpa nostra, la culpa ha estat per la manca de sensibilitat i l’oblit intencionat dels polítics en general i no és donen compte de que cada dia que passa  les ferides són mes profundes.

Les nostres mares, són les que van patir més directament la repressió, la persecució i les humiliacions, se’ls hi va privat veure la rehabilitació del ser estimat i pare dels seus fills, Jo personalment li vaig prometre a la mare que lluitaria per aconseguir-ho, ho he fet, però no ha estat possible per la incomprensió de la classe política  que ens han manat.

Desitgem que en un futur hi hauran altres persones que voldran continuar la tasca que nosaltres vàrem iniciar ara fa trenta- vuit anys i esperem que tinguin molta més sort.
Moltes gràcies a tots els presents i en particular al Memorial Democràtic de Catalunya per la seva estimada col·laboració.


Van intervenir també la Laia Fortuny, néta d'en Pere Fortuny, en el nom del seu avi, i el Director del Memorial Democràtic. Van sonar el Cant dels ocells i Els Segadors, que vam cantar plegats.