Discurs d'en Pere Fortuny, President de l'APMILLC, llegit per Lluís Serra, Vicepresident de l'associació.
Des de l’any 1976 ens venim reunint en aquest lloc, per retre homenatge a
totes les persones que foren afusellats en el Camp de la Bota i enterrats en
aquest Fossar de la Pedrera, anteriorment no podíem fer-ho per què estava
prohibit.
Ara tenim al menys el goig de poder dir que tots aquells que, des d’opcions
diverses moriren afusellats, per
defensar uns ideals de llibertat democràtica i justícia social que descansen
junts i agermanats fen un sol bloc
Aquesta va ser la raó que ens va motivar a constituir-nos en ASSOCIACIÓ,
amb els objectius següents:
a)
Que en aquest lloc no s’hi enterrés ningú
més, també s’havia utilitzat per enterrar-hi a indigents, que no podien comprar
o llogar un nínxol i tots aquells que voluntàriament ho demanaven per
solidaritat amb les persones que hi foren enterrades
b)
Aconseguir que l’ajuntament de Barcelona
tingués cura del fossar i en fes un manteniment digne.
c)
Fer un monument per subscripció popular a la memòria de les víctimes del
franquisme enterrades en aquest fossar.
d)
Traslladar les restes del President Lluís Companys en un Mausoleu en aquest
Fossar, al costat de tots els republicans.
e)
Instal·lar les les columnes amb els noms
de totes les persones assassinades.
f)
Aconseguir prioritàriament del Govern
Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars a que foren sotmesos
tots aquells homes i dones per defensar la legalitat de la República.
Durant tots aquests anys hem vingut reclamant reiteradament als quatre
vents i a totes les instancies polítiques estatals i autonòmiques, la
necessitat moral i política de rehabilitar a totes aquelles persones que foren
jutjades il·legalment per aquells tribunals militars per REBELIÓ MILITAR i
condemnades a la pena de mort i assassinades.
Molt poques vegades ens han escoltat, hi han hagut algunes gestions i
iniciatives per part d’algun partit però sempre han estat refusades per la
majoria dels partits governants, no hem trobat la voluntat ferma de voler
defensar l’honor de totes aquelles víctimes, per tancar d’una vegada per totes
les ferides que encara estan obertes, per la manca de dignitat de l’actual
democràcia.
Ha arribar el moment de que les nostres forces s’estan esgotant, havíem
tingut més de tres-cents socis i
actualment en som trenta, ens anem fonent com una espelma.
Haurem de fer un plantejament sobre la nostra viabilitat amb el desencís de
no haver aconseguir el principal objectiu de la nostra Associació, l’anul.lació
dels judicis i la seva rehabilitació jurídica a que foren sotmesos, malgrat
haver-hi posat tot el nostre afany de lluita, però només ens quedarà l’esperit
de que no ha estat per culpa nostra, la culpa ha estat per la manca de sensibilitat
i l’oblit intencionat dels polítics en general i no és donen compte de que cada
dia que passa les ferides són mes
profundes.
Les nostres mares, són les que van patir més directament la repressió, la
persecució i les humiliacions, se’ls hi va privat veure la rehabilitació del
ser estimat i pare dels seus fills, Jo personalment li vaig prometre a la mare
que lluitaria per aconseguir-ho, ho he fet, però no ha estat possible per la
incomprensió de la classe política que ens han manat.
Desitgem que en un futur hi hauran altres persones que voldran continuar la
tasca que nosaltres vàrem iniciar ara fa trenta- vuit anys i esperem que tinguin
molta més sort.
Moltes gràcies a tots els presents i en particular al Memorial Democràtic
de Catalunya per la seva estimada col·laboració.
Van intervenir també la Laia Fortuny, néta d'en Pere Fortuny, en el nom del seu avi, i el Director del Memorial Democràtic. Van sonar el Cant dels ocells i Els Segadors, que vam cantar plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada