Amb molta il·lusió una representació del nostre Col·lectiu es va posar en marxa cap a Nafarroa per a compartir amb els nostres amics de Memoriaren Bideak el magnífic homenatge que tots els anys per aquestes dates preparen, amb tot el cor, com a reconeixement als esclaus del franquisme del Pirineu navarrès, als supervivents i als que ens van deixar, i als familiars d’aquests. Lluitadors antifeixistes que van acabar com a mà d’obra esclava per construir, en aquest cas, aquestes carreteres de muntanya per les que encara circulen els vehicles, per les que nosaltres vam pujar. Treball realitzat amb les seves mans, a pic i pala, amb la fam, el fred i la calor, i la malaltia com a companyes inseparables, i la mort vigilant per sobre de les seves espatlles.
L’acte principal es va celebrar el dia 14 de juny, dissabte, rodejats del magnífic paisatge que es domina des de l’Alt d’Igari, on està instal·lat un monòlit a la memòria d’aquests esclaus del franquisme, monòlit atacat en més d’una ocasió, la darrera vegada “presuntamente” per un número de la Guàrdia Civil, cos que també ens va acompanyar en aquest emotiu acte.
Aquesta vegada es va contar amb una novetat, l’ autobús de la Memòria, un vehicle que es va fer servir a la guerra de Corea i que els americans van regalar al Dictador com a premi al seu bon comportament durant la guerra freda. Els “grans” beneficis obtinguts pels serveis a l’Imperi. Aquest autobús recorre ara tota Nafarroa ensenyant el que va suposar la repressió franquista a aquest territori. Una idea molt bona fruit de l’entesa entre els col·lectius de la Memòria.
L’acte va començar amb els pastors amb les seves esquelles penjades de la cintura i les seves pells d’ovella, amb els seus sons ancestrals ressonant per tota la vall. Després va aparèixer el bus de la Memòria amb els homenatjats i a continuació va haver un seguit de parlaments molt interessants que van donar pas als protagonistes. Gent de molta edat però encara molt activa i molt jove, que no ha oblidat perquè va lluitar i que ens traslladaven el seu llegat per portar-lo endavant. Ens van encoratjar per aconseguir la justícia, la llibertat, la igualtat i la Tercera República.
Luis Ortiz Alfau, un jove amic republicà de 92 anys, que encara treballa.
Un dels moments més emotius van ser quan el cantautor Fermin Balentzia va cantar “Maravillas”, la tragèdia d’una nena violada i assassinada amb el seu pare pels franquistes. I quan les filles de Txomin van cantar amb la veu nua el tango del Adiós, que altres anys cantava el seu pare recentment desaparegut, tango que cantaven els presos quan algú sortia d’aquell infern. I quan un danzari va ballar un aurresku en honor als supervivents i els familiars dels que ja ens han abandonat.
Molt amablement ens van cedir la paraula i vam posar el dit a la nafra de la Transició, cementiri de la República i dels que es consideren els seus fills. Van ubicar la Justícia pels que van lluitar a la guerra, i durant la dictadura, per la llibertat i la democràcia, en el marc d’una futura república sense deutes amb el passat franquista. Van honorar la memòria dels lluitadors presents a l’acte i dels que no van poder estar, com l’avi del nostre company David, José Barajas i la seva dona Elena, que han escrit una meravellosa història de compromís, de solidaritat, d’entrega i que sense por ho expliquen a un llibre autobiogràfic, important treball fet pel David i la seva companya Mª Carmen.
Després de l’acte tots van compartir un dinar autogestionat al frontó de Burgui, un preciós poble amb una gent molt acollidora. El menjar va estar amenitzat pel cantautor Fermin Balentzia qui va interpretar els Segadors en el nostre honor. Va ser un dinar de germanor inoblidable.
De tornada a Iruña van fer un sopar d’acomiadament amb els amics de Memoriaren Bideak una gent meravellosa, uns essers humans i uns companys fora de sèrie. Si voleu comprovar que és veritat tot el que hem contat no dubteu en venir l’any vinent a compartir amb ells aquest homenatge als esclaus del franquisme, altra deute que tenim sense pagar.
Amb els amics de Memoriaren Bideak. Eskerrik asko.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada