Avui a la Rambla President Lluís Companys de Tarragona s'ha dut a terme el primer homenatge a les víctimes de la repressió franquista a aquesta localitat. L'acte ha estat convocat per l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona i l'han donat suport entre d'altres entitats la Comissió de la Dignitat, l'Associació Pro-memòria als Immolats per la llibertat a Catalunya, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat i l'Ateneu Republicà Gràcienc. Al costat de l'estàtua de Lluís Companys, la presidenta de l'AVRFT, Montse Giné, ha fet un discurs-presentació molt emotiu, reivindicatiu i valent, demanant Veritat, Justícia i Reparació, i l'anul·lació dels judicis del franquisme.
Des d'aquesta entitat s'ha estat treballant perquè els 700 assassinats de les comarques de Tarragona tinguin un monument que els honori allà on van ser morts. El projecte està aprovat des de fa més d'un any però encara no s'ha fet realitat perquè l'ajuntament diu que l'escultura proposada no encaixa en la idea de monument que té el consistori, que hauria de ser més moderna. Potser hem arribat als terribles temps que fins la Memòria antifeixista ha de ser de disseny. Montse ha dit que més que "només en fa setanta", eslògan municipal, no s'ajusta al sentiment de les víctimes i els seus familiars, el correcte seria dir "ja fa més de 70 anys", i encara tenim els deures per fer.
L'alcalde de la ciutat de Tarragona ha estat el següent en intervenir i ha parlat de que les coses s'han de fer amb cura per a no ferir cap sensibilitat. El típic discurs covard. Molt parlar de democràcia i el nostre dret a exercir-la, però sense poder expressar lliurament el que van fer aquells que ens la van robar.
Per finalitzar s’ha fet una ofrena floral als peus del monument a Lluís Companys mentre uns músics interpretaven el cant dels ocells i moltes de les 200 persones allà reunides han fet el seu tribut als seus familiars, emocionades, una gran part no ha pogut evitar mostrar les seves llàgrimes. Gent de totes les edats vingudes des de les diferents comarques tarragonines, que esperaven aquest homenatge des de fa massa temps.
Després s’ha interpretat Els Segadors i la gent allà congregada no ha volgut marxar de seguida, havia una necessitat de parlar, de compartir històries, com la de dues germanes que molt emocionades ens han parlat del seu pare, que va lluitar per les seves idees republicanes, que va estar presoner al camp de concentració de
L’enhorabona a l’Associació de Víctimes de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada