divendres, 6 de novembre del 2009

ASSEMBLEA SOCIAL DE CORNELLÀ CONTRA L'ATUR






Ahir l'Assemblea Social de Cornellà, de la qual forma part el nostre col·lectiu, va celebrar al CC García-Nieto de Cornellà un acte per debatre la greu situació actual d’atur i sobre els acomiadaments, que no deixen de produïr-se. Aquest mes 100.000 persones més han passat a formar part de la llista d’aturats oficials, que va cap els cinc milions. També com una activitat per donar difusió a la Marxa d’aturats i aturades que es farà aquest dissabte, i que tindrà la seva sortida a les 9 del matí des del mercat de Sant Ildefons a Cornellà.

A l’acte han participat com organitzadors l’Assemblea Social de Cornellà i com ponents, la Plataforma d’Acomiadats de Nissan, la Plataforma d’aturats i aturades de Barcelona, membre del Comitè de Vaga a TMB i delegat sindical a Roca. S’han posat sobre la taula moltes qüestions molt interessants i s’ha produït un intercanvi d’idees molt enriquidor amb una conclusió unànime, la unitat i la pedagogia, la informació i formació als treballadors conformen  l’única  sortida a aquesta situació cada dia més insostenible.



L’acte ha estat moderat pel company Radouan de l’ASC qui ha fet una crida a la unitat en un moment on la lluita i les mobilitzacions són necessàries per sortir d’aquesta crisi capitalista: “Si no es lluita, es perd”.

David, Acomiadats Nissan.





En primer lloc ha compartit una petita victòria amb nosaltres, dos dels acomiadaments produïts al juliol han estat considerats nuls. Però van ser 700 els acomiadats, d’aquests el 77% dels afiliats a la CGT, produint-se una discriminació sindical molt greu.

Després dels 100 milions de subvenció que va rebre l’empresa, els quals han servit per pagar unes indemnitzacions força atractives però que mai compensaran la pèrdua del lloc de treball, l’ombra de la deslocalització continua allargant-se cap a països com Marroc o Tailàndia .

Oleguer, Aturats i Aturades de Barcelona.



L’1 d’abril va néixer a les cotxeres de Sants aquesta plataforma recuperant l’esperit d’altres que la van precedir en lluites anteriors contra situacions d’atur, cap amb connotacions tant greus com aquesta.

Ens va exposar un seguit de mesures concretes: prestació d’atur indefinit fins trobar un lloc de treball, reducció de jornada a 30 hores sense hores extres (a les oficines de treball es fan hores extres per atendre els aturats), transport públic gratuït pels aturats per què puguin buscar feina, que els contractes que facin els ajuntaments dins el Plan E es facin amb criteris objectius (aturats de llarga duració, càrregues familiars…) hi ha experiències de lluita que demostren que es pot aconseguir.

Va criticar l’entrega de diners a la banca i també el Plan E, mentre que els aturats s’hauran de conformar amb una almoina de 420 euros, a Euskal Herria aquesta quantitat pot arribar als 900, el Tripartit no ha pres cap mesura econòmica. Els diners del Plan E haurien d’haver estat dedicats a crear llocs de treball a educació o sanitat.  Hi ha gent treballant a les obres del Plan E sense contracte.

El 80% dels empresaris veuen en aquesta crisi una oportunitat (reudir plantilles, salaris, drets) ja no es llencen com el 29 pels balcons. Per ells s’haurien de llençar tots aquells que sense cap coixí, ni econòmic ni familiar estiguin en una situació desesperada, no els donarem aquest gust. La unió dels aturats i aturades i la creació de plataformes en tot el territori és fonamental, és el camí.

Román, comitè TMB.



Treballadors i aturats estan en la mateixa barricada, han d’estar units. Cada vegada la situació és més precària a tots els nivells. El 63% dels assalariats son mileuristes o no arriben, 16 milions estan per sota dels 1000 euros. Quasi 5 milions d’aturat sense comptar el milió d’immigrants sense papers que no perceben res. Què fa el govern Zapatero? Salva a la banca amb 90 mil milions d’euros, 15% del producte interior brut, un deute per dues generacions. En aquesta situació per què no es produeixen mobilitzacions?  Encara estem sota el shock, les direccions de CCOO i UGT fan de bombers de la patronal i el govern, el 95% dels expedients de regulació son pactats entre sindicats i patronal i així també es financien,  entre el 5 i el 10% de les indemnitzacions se les porta l’advocat del sindicat.

Davant d’aquesta crisi estem desorientats, hem de superar això i coordinar-nos per plantar cara, estem en una guerra en la que els nostres generals treballen pels nostres enemics.

Ara es parla de la creació d’un seguit de llocs de treball a TMB sense especificar les condicions de com es farà la selecció, ni quin salari es percebrà, que segur serà menor, creant treballadors de primera i segona categoria.

En nom de les assemblees d’aturats s’hauria de fer una petició als ajuntaments i a TMB per crear una T-10 solidària, gratuïta pels aturats, com ja es fa a Tarragona.

El perill de privatització del transport públic és una realitat, la línia 9 de metro està participada per TMB i 3 empreses privades.

Hem de treure velles eines oblidades, polir-les i fer-les servir en aquesta lluita. De la nostra manera d’actuar no els ha agradat ni els piquets, ni les vagues, ni les mobilitzacions, però el que menys de tot , que nosaltres votem a les assemblees i que cap representant fa res sense l’autorització d’aquesta. Participació, votació i acatar el resultat. I ell que participa ha de treballar, ens trobem el cas a l’empresa que hi ha sindicalistes que porten 20 anys sense donar un pal a l’aigua.

Gregorio, delegat sindical Roca.



Aquesta empresa catalana i familiar , número 1 en el sector sanitaris i amb presència a 35 països, té en marxa un ero de 713 treballadors agafant-se a la situació de crisi,  que en aquest cas només és una excusa. Una  empresa en expansió que no inverteix en millorar la situació dels seus treballadors, hi ha companys amb 25 anys que no poden agafar el seu fill a coll per què tenen les vertebres aixafades.

Roca que va estar una de les empreses  més lluitadores dels 70, en el que es coneixia com el Cinturó Roig del Baix Llobregat, ara es troba en una situació  que no es convoquen ni assemblees, l'única arma és la taula de negociació. Els treballadors no saben que és una caixa de resistència,ni un calendari de lluita, la tasca pedagògica és fonamental. Ens trobem amb una gran barrera, les direccions sindicals “satanizan” i aixafen la mobilització sindical, posant l’etiqueta de radical a qualsevol iniciativa. Si parles d’unificar la lluita, de treure-la al carrer, de convocar vagues generals comarcals et miren com un un marcià. Així tothom acaba agafant els diners de les indemnitzacions i provocant una precarietat del mercat laboral, tots serem mileuristes, amb sort, i sense dret ni a respirar.

Roca ha tingut 660 milions de benefici en els darrers 4 anys i ara després de l'ERO temporal de març amb el beneplàcit de CCOO i UGT, el 28 de juliol presenten el definitiu i la resposta és: “com ens pot fer això senyor Asensio amb el que nosaltres hem fet per vostè”

Gràcies a CGT hem aconseguit que CCOO i UGT no aprovin els acomiadaments, els afiliats d’aquests sindicats han de pressionar en aquest sentit. La solidaritat és fonamental, no es pot arribar a negociar i dir primer els de Roca i els subcontractats tots al carrer, això és acceptar que la classe treballadora no t’ importa res.

Intervencions al debat posterior.





Fede de l’ASC. La realitat de la crisi és que el capitalisme necessita aixafar-nos. El tragar i la col·laboració és la derrota que s’instaura en la classe treballadora. Hem de donar passos ferms en la unitat sindical per plantar cara. El problema són les pràctiques “amarillistas” dels sindicats, hem d’agafar exemple dels companys del SAT que s’està jugant la pell, s’ha de sortir al carrer, des de la nostra pluralitat ens hem de complementar i d’unir.

Ramón de l’ASC. Hem de recuperar les assemblees democràtiques i vinculants. Si assumim els problemes de la patronal estem perduts, no és el mateix una baixada de beneficis que no poder pagar el lloguer, la llum o l’educació dels fills.