Si me quieres escribir ya sabes mi paradero,
si me quieres escribir ya sabes mi paradero,
en el frente de Gandesa primera línea de fuego,
en el frente de Gandesa primera línea de fuego.
No va ser en un barquito de vela però si en una petita barca amb la nostra bandera republicana. Creuant l'Ebre vam arribar a la cota 705 per honorar la memòria dels que van combatre per la República defensant aquest enclau estratègic.
Placa que l' Associació Enrique Líster va posar en honor a la memòria del General republicà amb un poema que li va dedicar Antonio Machado. Aquestes plaques han sofert diferents atacs feixistes. No han tingut suficient amb gaudir de la seva dictadura, de la nostra derrota, de la Transició de la amnesia i la impunitat, que tenen que pujar a cometre els seus actes vandàlics contra els valedors de la democràcia.
Placa d'homenatge als Brigadistes Internacionals als que mai farem un reconeixement que pagui la seva generositat sense límits. Tot és poc perquè es mereixen el més profund dels respectes.
Serra de Pàndols
La Associació Enrique Líster conjuntament amb el Memorial de la Seat baixant de la cota cap el museu de Corbera d'Ebre.
La anècdota la van posar aquest ciutadans de Lleida que quan van veure la nostra Bandera Republicana van voler fer-se una foto amb ella molt orgullosos. Nosaltres amb la nostra vocació de servei públic republicà vam immortalitzar el moment. Quan ja marxàvem i després de donar-nos les gràcies van cridar a la resta del grup que pujava, "Rojos, que baixen els republicans! i quan es vam creuar van intercanviar uns visques a la República. Hi ha esperança!.
Després d'un bon dinar es va visitar el poble vell de Corbera i es va fer una segona ofrena floral, uns clavells vermells, al dia següent de que els portuguesos commemoressin la seva revolució.
Després d'un bon dinar es va visitar el poble vell de Corbera i es va fer una segona ofrena floral, uns clavells vermells, al dia següent de que els portuguesos commemoressin la seva revolució.
Monument a la pau a la cota 705, poema de germanor entre combatents feixistes i republicans.
La pau no és construeix amb una reconciliació nacional escrita als papers, amb una equiparació dels colpistes amb els defensors de la legalitat republicana com dos bàndols enfrontats en igualtat de drets. És impossible anomenar germà al botxí, no es pot demanar aquest sacrifici a la víctima, és fastigós i abominable. Quan hi hagi justícia pels que van perdre la República, però no la raó, llavors hi haurà una veritable pau, encara que la paraula germà la guardarem per aquells que van estar al nostre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada