El director del Museu d'Història de Catalunya va obrir l'exposició dedicada a l'exili republicà i va explicar perquè aquestes dates de 1939 a 1945, el final d'una guerra i l'inici d'altra, la Segona Guerra Mundial fins el seu final. Un període de lluita i també d'esperança perquè es somniava amb una victòria front el feixisme que arribaria a Madrid. Però això no va passar i ell va parlar de vençuts vencedors i de vencedors vençuts amb referència a aquest exili que va perdre una guerra i va guanyar altra sense obtenir res a canvi.
El company Enric Urraca en representació de la seva Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica Exili Republicà, artífex d'aquesta exposició, va explicar que l'exili va ser més ampli del que mostra aquesta exposició, però que l'exili francès és una mostra d'allò tant dur per el que va haver de passar els 500000 antifeixistes que van creuar per diferents passos la frontera francesa. Ens va convidar a veure aquest recull de fotografies, algunes ja conegudes, altres inèdites, algunes personals com les del seu oncle que va passar pel camp d'extermini de Mauthausen i també un film de l'Institut Jean Vigo sobre el pas d'exiliats per Le Perthus que és impressionant i que us aconsellem que no deixeu de veure.
Més d'un centenar de persones va estar present en aquesta inauguració de la que serà una exposició itinerant que viatjarà com va explicar l'Enric per tota Catalunya, l'estat espanyol i el francès. A més del documental que mostra unes imatges molt impactants com la dignitat dels brigadistes internacionals passant en formació, l'entrega d'armes dels soldats, els escorcolls per part de la gendarmeria, la cara dels nens i nenes, els efectes personals que van haver de deixar i les cares somrients dels que pensaven que ja havien fugit de la mort feixista sense saber que els hi esperava. A més, hi ha uns dibuixos anònims que retraten la vida als camps de concentració de sorra, vent i mar que parlen de la misèria que es van trobar els que van lluitar per les nostres llibertats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada