El testimoni de que la lluita continua viva està en les persones que van
fer-ho una vegada, plantar cara al feixisme amb patiment i resistència,
aquelles que van conquerir els drets que ara ens roben, que encara i
amb força ens mostren el camí per a desfer-nos de l'opressió i d
aquestes noves cadenes amb les que volen lligar la nostra voluntat.
Cadenes fetes amb els barrots de les presons on tantes i tants van ser
privats de la llibertat i de la vida a cops de fusta i fam. Vam
compartir aquesta concentració amb els iaioflautes que sense por van
voler entrar allà on hauria de governar la voluntat del poble i no la
tisora, no van poder traspassar la porta del Parlament però, una vegada
més, si la dels nostres cors.
Tampoc deixem de lluitar tots els companys i companyes que defensem la
memòria dels nostres éssers estimats i la nostra pròpia. El nostre
compromís amb aquesta causa és cada dia més fort ja que cada dia som més
els que no donem per perduda aquesta reivindicació legítima i legal, en
la qual ens hi juguem molt. Per això no ens aturarem, ara més que mai
estem convençuts de que la victòria de la Memòria serà l'esperança d'un
demà en llibertat i de justícia social.
A totes les companyes i companys de la Memòria, als que són i no vam
poder acompanyar-nos, als que no hi són però estan sempre i en especial a
la nostra Paquita, per a que la seva memòria visqui en nosaltres i per a
que podem compartir la seva il·lusió, la seva entrega i la seva veu en
moltes jornades de reivindicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada