Sota la impunitat d'una monarquia pervertida en el seu origen dictatorial les víctimes del franquisme no han trobat ni veritat, ni justícia, ni reparació, ni tan sols reconeixement a la seva lluita per les llibertats i la real democràcia, aquella que exerceixen les ciutadanes i els ciutadans no els súbdits.
En aquesta fase de l'agònica transició, més que mai, és necessari un trencament democràtic, la reivindicació de l'esperit de la república en els seus principis de laïcititat, igualtat, fraternitat i de llibertat. Tot això en un temps de criminalització de la mobilització social que reivindica tot allò pel que van lluitar les i els antifeixistes que amb el seu sacrifici van custodiar la veritable memòria democràtica.
En aquests temps insuportables de retallades socials i econòmiques, de drets i dignitat hem de dir prou al atado y bien atado del general assassí. Prou a una constitució que neix amb el signe de l'àliga i que es modifica amb nocturnitat a favor dels que ens escanyen cada dia. Prou a un dia a dia de mentides que volen convertir en veritats amb la seva màquina de propaganda al més pur estil nacional-socialista. Prou a una etapa on l'immobilisme dels de sempre marquen el nostre destí i l'oblit i el menyspreu pels que van conquerir les nostres victòries socials. Prou a un estat espanyol que assenyala amb el dit als que no es resignen a la mort de la nostra malalta i corrupta democràcia, als que la volen guarir dels seus mals endèmics per fer-la forta, participativa, militant dels drets humans i viva, titllant-los de feixistes en aquest món del revés.
Per un abril de repúbliques, de valors republicans universals, laic, de serveis públics gratuïts i de qualitat, de conquestes pendents per a les dones, de minories sense marginar, de defensa dels drets humans. Un abril on les nostres víctimes visquin en una eclosió d'una primavera de veritat, justícia i reparació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada