Les víctimes del franquisme no deixen de ser agreujades pels diferents governs, pels seus representants i aquells que legitimen les seves accions.
És tan inadmissible com imperdonable actes com el que va celebrar la benemèrita. Un cos militar que tant ha de treballar per a esborrar de la memòria col·lectiva de més d'una generació les seves caceres humanes i els seus negocis basats en la misèria que el cop d'estat feixista, la seva guerra i la dictadura del General criminal va imposar a cop de fusta i fusell. És per tant inacceptable que una institució que no pot ser democràtica però que sí ha d'estar al servei de la democràcia atorgui un diploma a la División Azul. Però és mes terrible encara que els que formen part de l'aparell democràtic reparteixin aquestes distincions a falangistes vestits de blau mort i que altres mirin amb complaença.
El perill d'establir precedents és que constitueixen la coartada de la il·legitimitat i la il·legalitat. En aquest cas és el senyor Bono qui ho va fer el 2004 en la desfilada que va equiparar els defensors de la democràcia amb els seus sanguinaris destructors. No satisfet amb això, el fill del falangista, va insultar els lluitadors antifeixistes en el seu santuari de la democràcia, el Parlamento, renyint-los com a infants per treure la bandera legal i legítima de la democràcia, la de la República. Un gest pervers d'humiliació per part de qui es diu socialista però li queda gran aquest títol. Si els que consideraven que estaven del seu costat els van tancar les portes a la justícia més d'una vegada, que es pot esperar dels que mai han condemnat el franquisme.
Així el senyors del PP justifiquen, uns obertament i altres per omissió, el cop d'estat a les institucions democràtiques. Fins i tot en seu parlamentària com ho van fer les senyores diputades del PPC davant de les víctimes del franquisme i els seus representants tot equiparant els defensors de la legalitat republicana i els que van atemptar amb terror contra aquesta. Van defensar que era legítim equiparar perdedors i guanyadors perquè aquests també lluitaven pels seus ideals respectables. Aquestes senyores haurien de pensar quan reben la seva nòmina pagada per totes i tots nosaltres que aquests diners que percebeixen mai els reberien si el sistema dictatorial establert per aquelles persones que elles defensen i que van tancar el Parlament de Catalunya continués vigent. Elles amb el seu cinisme ens van insultar greument a totes i tots nosaltres.
En aquesta línia de suma y sigue estem farts de que els que denuncien les pràctiques feixistes dels organismes estatals i dels qui manen sobres aquests siguin titllats de nazis, feixistes, antidemocràtics. Aquestes paraules que reparteixen amb generositat, no sabem si per por, si ho fan mirant-se al mirall o són fruit de la propaganda, invent nacionalsocialista, eina que utilitzen amb abús i barroeria: repetir la mentida fins a convertir-la en veritat. En l'era del tràfic d'informació no pot funcionar, no ho hem de permetre.
No es pot fer un escrache al tot poderós Martín Villa i a la tortura i la mort que porta associada, ni al sogre del ministre Gallardón que encara defensa amb orgull el Movimiento i el que va significar, perquè diuen que és feixisme. Però el govern espanyol si port interferir en la justícia argentina posant pals a les rodes al procés engegat contra els crims del franquisme amb noms i cognoms, els de les víctimes i el que és més important, els dels seus assassins, amb lleis que han de treure del bagul dels codis. Tretes per a disfressar el que és sabut: que la seva impunitat sorgida de la dictadura, la transició i la seva llei d'Amnistia pot ser esquerdada per una democràcia que ha sabut posar els culpables de crims de lesa humanitat, assassins i torturadors, a la garjola. Un exemple meritori és que el dictador Videla ha mort privat de la llibertat que ell va robar a tantes víctimes.
Tot això no són anècdotes, són perilloses legitimacions en un intent de reescriure la ja reescrita història dels vencedors, un crim més a afegir a la llista dels que busquem veritat, justícia i reparació. No es pot distingir a aquells que van cometre el pitjors crims contra la humanitat i el genocidi més gran de la història. Estan obrint pas a la cara més fosca de la societat, la que pot executar ordres criminals, la dels que les justifiquen o simplement miren cap a un altre costat fins que no li toca amb ell. Vigilem perquè el monstre és viu, està dins de molts i aquesta vegada no pot passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada