Enguany els reconeixements han estat per als següents premiats:
- Premi al músic Josep Soler i Sardà per la seva aportació a la cultura musical catalana com a compositor i com a ensenyant als conservatoris de Barcelona i Badalona i per la dimensió cívica de la seva actuació constada en el fet que retornà al Ministeri de Cultura la Medalla d’or al mèrit de belles arts per la reaccionària i intolerant actitud del ministeri i el govern de l’Estat envers l’ensenyament i la cultura i envers Catalunya.
Bernat Català va interpretar “Nocturns nº1” del compositor Josep Soler i Sardà.
- Premi al filòleg i polític Jordi Carbonell i Ballester, per la seva tasca científica en l’àmbit de la filologia i la història de la llengua catalana i per la constant i exemplar actitud cívica de la defensa de la nostra llengua, cultura i drets nacionals que el portà a ser expulsat de la universitat i a ser empresonat i torturat per voler declarar en català davant de la policia.
Carles Sales va llegir el "Sonet a Jordi Carbonell" de Joan Brossa:
Els botxins serven tota la baixesa
i encara són fidels al primer dia
de la degolla; així la policia
amaga el sol, i la naturalesa
dimiteix càrrecs per companyonia;
la molsa es va estenent vers la tristesa
i, del pregon de la muntanya ofesa,
ben blanca la venjança va fent via.
i encara són fidels al primer dia
de la degolla; així la policia
amaga el sol, i la naturalesa
dimiteix càrrecs per companyonia;
la molsa es va estenent vers la tristesa
i, del pregon de la muntanya ofesa,
ben blanca la venjança va fent via.
- Premi a les Germanes de Salvador Puig Antich, Montsserrat, Carme, Imma i Merçona Puig Antich per la seva tasca constant i decidida per a denunciar la indignitat dels processos polítics del franquisme i per aconseguir la nul•litat del procés del seu germà i de la resta de represaliats polítics del franquisme. Recull el premi Montserrat Puig Antich, i Josep Miquel Servià va llegir amb molta emotivitat el poema que va escriure en memòria de Puig Antich:
D’AQUÍ A QUATRE HORES”
D’aquí a quatre hores, seràs només un nom.
El nom d’un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't el dogal d’una mort certa,
se’n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d’ase.
D’aquí a quatre hores passaràs a ser l’incòmode record
per la consciència d’alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d’ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d’aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.
El nom d’un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't el dogal d’una mort certa,
se’n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d’ase.
D’aquí a quatre hores passaràs a ser l’incòmode record
per la consciència d’alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d’ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d’aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.
Josep Miquel Servià (Palamós) 2 de març de 1974.
En l’acte s'ha explicat l'estat actual de la transferència dels papers de Salamanca i de la negativa del ministre Wert al fet que retornin els que falten, al·legant que no hi ha una llei que ho contempli.
Carles Sales va llegir el manifest SETANTA-CINC ANYS REPRESALIATS que denuncia el fet que encara no s’ha completat el retorn dels documents requisats pel franquisme a particulars, entitats, al Govern de Catalunya i la dels 43 ajuntaments catalans als quals el Ministeri de Cultura els hi nega aquest retorn.
Es van interpretar diverses peces musicals del musical "Isavel"
Va intervenir també el conseller de Cultura.
Carles Sales va recitar el poema de Miquel Martí i Pol "Ara mateix".
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)
Finalment es va cantar Els Segadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada