divendres, 24 de gener de 2014

QUARANTA-SISENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ DE LA MESA DE CATALUNYA. LES VÍCTIMES MÉS INNOCENTS.

 
 



 
Entre els companys que ens concentrem el darrer dissabte de cada mes, des de fa més de quatre anys, subjectant una pancarta que demana veritat, justícia i reparació, hi ha víctimes innocents entre les més innocents. Nenes i nens llavors, ara joves que porten dècades i dècades suportant una història oficial que ha ignorat el seu patiment.
 

Innocents com en Lluís que va perdre el seu pare afusellat pels feixistes quan encara no tenia edat per tenir records, tan sols li va quedar una carta que és un llegat de vida. En Pere que a més de perdre el pare, també assassinat,  va ser l'objectiu d'un mossèn que volia treure-li la seva família i que li va robar el sostre. La Paquita que va ser "niña de la cárcel" on va morir la seva mare de la que només li queda una foto, amb un pare a presó i un oncle assassinat pel franquisme. La Inocencia que va patir bombardejos, persecució, vexacions, que va quedar només amb unes parets i els homes de casa seva tots a la presó. La Josefina, que ja no és entre nosaltres, però que volem recordar, amb la que també vam compartir reivindicacions a Sant Jaume, que va conèixer les bombes caient a Barcelona i l'exili. Altres, que més enllà de la postguerra van haver de cantar himnes feixistes al col·legi o aixecar el braç o rebre una educació nacionalcatòlica, el més afortunats, perquè educar-se va ser un luxe durant molt de temps. Alguns fins el 1975 cantant "Montañas nevadas".

Altres nens, que viuen dins d'aquells que els dissabtes s'agafen a la nostra reivindicació de respecte i dignitat per a les víctimes del franquisme, no van tenir coneixement dels patiments, pèrdues o vexacions dels fills i néts dels lluitadors antifeixistes. Cap llibre els va explicar la veritat de la història d'un estat feixista, primer, i diuen que democràtic més tard, sense posar-se vermells,  que ha sepultat els relats de les vides de centenars de milers de dones i homes. Aquest és un crim més imperdonable, si és que es pot mesurar, perquè negociar deixant els represaliats de la dictadura feixista al calaix de la concessió és abominable i es va fer en nom de la democràcia, un exercici de cinisme i amb el pas del temps terriblement covard. Llei de punt final per a tot i per a totes i tots, uns amb benefici total i altres amb les mans buides i la dignitat trepitjada, però mai perduda.

Per ells, per nosaltres, innocents, víctimes generacionals del franquisme continuem exigint que l'aplicació dels drets humans sigui una realitat. Si no potser a l'estat negacionista espanyol, amb un govern cada dia més emmirallat en el franquisme, esperem sigui a la República Argentina i els seus tribunals de justícia: Per això continuarem recollint signatures de suport a la querella argentina.