Altre abril republicà sense república:
Continuem reivindicant i treballant per a que sigui l'últim.
“Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Francesc Macià. President de la Generalitat de Catalunya.
A la República de Miguel Candel
Vendrá un día
de membrillos al sol,
de colmenas hirvientes,
de naranjas abiertas
y puños cerrados
por última vez
contra la sien.
de membrillos al sol,
de colmenas hirvientes,
de naranjas abiertas
y puños cerrados
por última vez
contra la sien.
Vendrá un día
de cipreses ateos,
de millones de vivos,
de gozos sin sombras,
de tierra sin parias,
montañas sin nieve
y banderas arriadas.
de cipreses ateos,
de millones de vivos,
de gozos sin sombras,
de tierra sin parias,
montañas sin nieve
y banderas arriadas.
Vendrá la memoria
de los olvidados,
se borrará el trazo
azul, negro, rojo,
de los censores.
de los olvidados,
se borrará el trazo
azul, negro, rojo,
de los censores.
Todo será lo que fue
en cada caso.
en cada caso.
El tiempo fluirá,
como quería Heráclito,
en río incesante
de historias fundidas
que empezarán cada instante
sin que nadie las cuente
ni las escriba.
como quería Heráclito,
en río incesante
de historias fundidas
que empezarán cada instante
sin que nadie las cuente
ni las escriba.
Vendrá una hora
fuera de horario,
habrá debate sin portavoces,
noticia sin periodistas,
saber sin profesores:
se cerrarán las fábricas
de opiniones.
habrá debate sin portavoces,
noticia sin periodistas,
saber sin profesores:
se cerrarán las fábricas
de opiniones.
Vendrán de ida las ideas,
se irán de vuelta
los idearios,
huirán las palabras
de los diccionarios
y nadie distinguirá
los solistas de los coros.
se irán de vuelta
los idearios,
huirán las palabras
de los diccionarios
y nadie distinguirá
los solistas de los coros.
Vendrá ese día
y al despertarnos
nos preguntaremos,
frotándonos los ojos,
cómo hemos podido
soñar tanto tiempo
que no estábamos soñando.
y al despertarnos
nos preguntaremos,
frotándonos los ojos,
cómo hemos podido
soñar tanto tiempo
que no estábamos soñando.
Per l'abril, República!
Com cada any recordem el període de la República i reivindiquem el que va suposar en avenços socials, per a la dona, l'educació, els drets de les treballadores i treballadors, la cultura democràtica, pel camí del reconeixement de la diferència, la recerca de la igualtat social i per la laïcitat de les institucions. No va ser suficient el que es va fer, però tampoc no vam poder saber fins a quin punt la República hauria canviat unes vides d'explotació, de submissió al poder oligàrquic etern espanyol, d'ignorància sota la creu de l'Església, de carència de drets fonamentals d'una Espanya caciquista ancorada en el passat d'amos i servents. No vam poder saber perquè les alegries d'abril es van convertir en el terror dels juliols, en el feixisme trepitjant l'esperança per submergir-nos en 40 anys de foscor i repressió, que encara roman impune.
Ara és temps de repúbliques. Estem farts de transicions, de constitucions monàrquiques, de reis imposats per generals assassins, d'impunitats de dictadures feixistes i dels poders econòmics, eclesiàstics i polítics que li van donar suport i que encara no l'han condemnat, de la vexació dels drets de les víctimes del franquisme i la transició. És l'hora de primaveres, de colors de rebel·lió pacífica civil, d'exercir la democràcia al carrer i a les urnes, de les paraules amb significat i compromís, de recuperar el que ens van robar per la força de les armes i el que ens roben per la força d'una minsa democràcia malentesa. I tot això es basa en el respecte als drets humans, que tantes vegades ens han negat, pel reconeixement dels que van deixar la vida, la joventut, la salut, la família, els amics, mai els ideals, per a defensar allò que volem, la llibertat i la justícia social. Per això aquest abril les banderes republicanes, d'ahir i les de demà, que onegin al vent ho faran en nom de la justícia, de la veritat i de la reparació.
Salut companyes i companys! Salut i Repúbliques!
Recollida de signatures de suport a la querella argentina.
Com després de cada concentració volem donar les gàcies a totes les persones que s'han apropat per a recolzar la causa oberta a Buenos Aires per a jutjar els crims del franquisme. Crims de lesa humanitat imprescriptibles que resten en la impunitat a l'estat espanyol. Una situació vergonyosa i inassumible per a víctimes, familiars i tota aquella persona que es consideri defensora de la democràcia i dels drets humans. Volem veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme espanyol.
Gràcies als més de cent signants d'ahir i als milers que ho han fet des de que es va començar aquest camí contra l'oblit i la injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada