PRESENTACIÓ DE LA QUERELLA ARGENTINA A L'ATENEU POPULAR DE CORNELLÀ

Ahir serà per sempre un dia important per al nostre Col·lectiu, ens estrenaven com socis de l'Ateneu en l'ús del seu espai per a informar sobre la querella argentina, en el mateix dia que la jutgessa argentina demanava l'extradició de Martín Villa i Utrera Molina.

Martín Villa va ser governador civil i jefe provincial del Movimiento de Barcelona. El cinturó roig de la ciutat recorda perfectament com li agradava fer servir mètodes expeditius per a perseguir la lluita obrera, recordem que el Baix Llobregat va ser un fort mal de cap per en Franco en els seus últims anys. Martín Villa ha quedat assenyalat internacionalment conjuntament amb Alfonso Osorio i Jesús Quintana pels fets del 3 de març a Vitòria, on van ser assassinats 5 treballadors i un centenar van quedar ferits per les bales de la polícia. Això ha estat possible gràcies a la querella que va interposar l'Associació 3 de març.

També Utrera Molina, el sogre del dimitit Gallardón, franquista reconegut, que encara avui s'enorgulleix del seu passat i del seu "Caudillo", és un vell conegut. Ell va signar la sentència de mort de Puig Antich.

Sentim una gran satisfacció perquè els intocables protegits pel poder actual, gràcies a la lluita i la perseverança de moltes, han quedat exposats públicament. Avui celebrem una victòria. Resolució per la qual es demana l'extradició de 20 càrrecs del franquisme.

Presentació del nostre Col·lectiu com querellants i part de la Xarxa de Suport Catalana i Balear contra els Crims del Franquisme.

"A los que no nos conozcáis deciros que somos una entidad memorialista que siempre hemos unido nuestras reivindicaciones de verdad, justicia y reparación a las luchas sociales herederas de las que encabezaron las víctimas que nosotros defendemos. Nos batimos en el campo de los derechos humanos y no hace falta deciros que todas las víctimas de crímenes de lesa humanidad cometidos por el fascismo son nuestras víctimas, de los campos alemanes a los estadios de fútbol latinoamericanos, es nuestra reivindicación de vocación internacionalista. Desde nuestro nacimiento siempre nos hemos manifestado en las calles por los derechos que los nuestros pelearon y con las banderas de sus batallas. No somos amantes de las flores y las placas sin más, somos combativas en nuestras reclamaciones y activas en nuestras exigencias de justicia. Por eso decidimos personarnos como entidad en la querella argentina contra los crímenes del franquismo en 2012. Y como tenemos la cabeza tan dura como los ingenieros que levantaron los puentes por los que cruzaron las tropas republicanas y antifascistas el Ebro, llevamos casi 6 años exigiendo la anulación de los juicios del franquismo con nuestros compañeros de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes frente al Palau de la Generalitat, cada último sábado de mes.  Querríamos dedicar este acto a nuestro añorado y querido compañero Álvaro y recordar a Joan y Carme. "

El company David va presentar al seu avi José (pdf amb la seva biografia) i va voler a través de la querella que va interposar per ell, el 2012, denunciar el poc conegut cas dels esclaus del franquisme. 

"Hombres que trabajaron forzosamente hasta la muerte, y no es una metáfora, al servicio de la causa fascista enriqueciendo a empresas constructoras que siguen siendo las mismas grandes empresas que hoy en día continúan haciéndolo a costa de nuestros impuestos, como Huarte (Laín) o Dragados y Construcciones (la ACS de Florentino Pérez). Especuladores con las manos manchadas no solo de corrupción sino también de la sangre de antifascistas. Como él ya no está aquí para contaros su sufrimiento y el de sus compañeros os quiero presentar al yayo a través de este vídeo. Gracias por compartirlo conmigo"

"Justament 3 hores abans de començar aquest acte es va complir un aniversari més sense justícia per a Justo Moure,  afusellat a la ciutat de Vigo el 1936. Els rebels colpistes el van acusar de rebel·lió i el van condemnar a mort per ser tinent d’alcalde de la localitat pontevedresa de A Cañiza. Militava al PSOE de Pablo Iglesias, com els tres companys que van caure amb ell al crit de ¡Viva la República!, no el faria en l’actual partit socialista que els ha negat reiteradament el pa i la sal. En el revers d’una petita foto dels seus fills va deixar el seu testament sentimental. Perquè ell ho va demanar i a la memòria del seu germà Antonio resident a Buenos Aires, que mai va superar la seva mort i mai va tornar a la pàtria dels assassins del seu estimat germà, el seu nét es va querellar buscant justícia a l’Argentina on va morir el seu oncle. Per la mare que va deixar, pels fills que no va veure créixer, per la Guadalupe, pel Xavier i per la Mari Carmen." 

A continuació el company Felipe Moreno va fer una exposició sobre la querella argentina, com querellant i com membre de la Xarxa de Suport Catalana i Balear contra els Crims del Franquisme. Ens va explicar què és la querella i com es pot interposar, què és una denúncia i com fer-la. Ens va parlar del seu viatge a Buenos Aires on la jutgessa María Servini de Cubría li va prendre declaració. Va voler deixar clar que encara que la querella té un fort transfons polític és un acte jurídic individual en el qual els querellants assumeixen la responsabilitat d'allò que denuncien. Va explicar el seu cas (el titular no es correspon amb el contingut de l'entrevista), va fer un històric de com va començar la querella argentina al 2010 i com es van presentar les dues primeres en la data simbòlica del 14 d'abril. El pioner va ser el gallec Darío Rivas, la repressió a Galícia, on no va haver-hi guerra, va ser brutal, més de 4500 assassinats. Ja som més de 350 querellants i milers de denunciants i la llista creix. Nens robats, desapareguts, torturats, afusellats, morts a garrot com Puig Antich, empresonats, esclaus del franquisme com el recentment desaparegut Félix Padín , la llista de crims de lesa humanitat que no tenen prescripció és interminable des dels camps de concentració espanyols als camps nazis. 

Es va obrir el torn de paraula i va haver intervencions molt sentides com la de la companya que va recordar com la Guardia Civil va matar de una pallisa el seu pare  a la conca minera de Lleó, com ella mateixa va ser detinguda més tard i va veure una foto del seu pare torturat. La del company que va explicar com van fer una vetlla per Puig Antich a Cornellà i van sortir amb espelmes al carrer i com tanquetes carregades amb aigua i pintura els van empaitar. Va haver-hi preguntes molt interessants com aquesta: com i quan es podrà fer justícia a l'estat espanyol? Tots plegats vam arribar a la conclusió lògica de què si els fills i els néts dels quals van causar tanta mort i tant patiment continuen detenint el poder és impossible, que s'ha de fer la ruptura democràtica, tancar una transició que no ha acabat i trencar el atado y bien atado constitucional monàrquic. Va agradar molt el vídeo de José Barajas que amb el seu testimoni planer i sincer va arribar a tothom. 

Interposar la querella només té el cost del poder notarial a favor dels advocats, que de manera altruista porten els nostres casos. Volem agrair en especial a la nostra advocada Ana Mesutti el treball tan important, solidari i entregat i amb tant cor, ella que també sap el que és patir una dictadura, en el seu cas l'Argentina.

"Discutamos en ateneos, formémonos en ateneos, no es una idea de hoy es una idea del siglo XIX." Així va tancar la xerrada en Felipe i no podem més que donar-li la raó, recuperem l'esperit dels ateneus i fem del nostre una referència per les nostres veïnes i veïns.

Gràcies als que vau venir a compartir un espai de memòria i actualitat per la vostra participació, per les vostres aportacions i per donar testimoni que la memòria és viva perquè la memòria és avui.