EMOTIU HOMENATGE EN LARRAGA (NAFARROA) EN MEMÒRIA DE MARAVILLAS I 45 VEÏNS VÍCTIMES DEL TERROR FRANQUISTA.
Aquest diumenge vam assistir a l’ homenatge organitzat por Ahaztuak 1936-1977, homenatge a Maravillas Lamberto Yoldi, com a símbol del patiment, les vexacions i la mort, que van sofrir les dones durant la repressió franquista. I també el valor, en aquest cas el d’una nena de 14 anys que per defensar el seu pare va ser assassinada vilment, conjuntament amb 45 veïns de la població.
L’acte es va celebrar amb l’oposició de l’ajuntament, UPN i PSN van mostrar-se totalment contraris. El consistori va negar la possibilitat de que un carrer del poble portés el nom de Maravillas. També van intentar impedir la col·locació d’una placa amb la foto d’aquesta i els 45 noms dels assassinats. Finalment, la placa es va posar de manera provisional a la façana de
L’ homenatge
Malgrat tot, l’acte va ser multitudinari. Centenars de persones van estar presents. Va intervenir la néta d’un dels afusellats i després Ahaztuak va llegir un comunicat molt crític amb les institucions que diuen estar al costat de les víctimes del franquisme.
Van cantar les “joteras” de Larraga, amb les seves boniques veus, i amb la música de fons de Fermin Balentzia. Jose Mari Esparza va llegir una bella carta a Maravillas plena de sentiment i recalcant que a dia d’avui els responsables d’ aquells crims tenen els seus successors al poder.El moment més emocionant va ser quan va pujar a l’escenari
De la plaça cap al cementiri, on es troba la fosa comuna on estan les víctimes i on es va fer una ofrena floral i es va dedicar un aurresku. Van sentir històries molt dramàtiques com la que ens va contar la filla de l’assassinat Vicente de Los Arcos.
Dinar popular amb Josefina Lamberto
400 persones van compartir un dinar i nosaltres van fer-ho a la taula on estava Josefina Lamberto, la germana de Maravillas, una dona encantadora. Ens va explicar que quan es van endur el seu pare i la seva germana, ella tenia 10 anys. Que aquells miserab
les els van treure tot el que tenien, la casa i les terres. Ella va acabar en un convent on quan explicava el que va succeir a la seva família, les monges li responien que per alguna cosa hauria estat, que donés les gràcies per haver estat acollida allà. Li van prohibir assistir a llocs on pogués tenir accés a informació sobre el seu pare i la seva germana i va decidir abandonar la seva vocació perquè tot allò li feia molt de mal.
Altres familiars dels represaliats del poble amb els que van compartir taula, gent de gran humanitat, ens van explicar com el cura de Larraga va ser responsable directe dels cruels assassinats. Al proper poble de Oteiza no va morir ningú perquè el seu cura no ha va permetre.
Un dinar amb música, emoció, llàgrimes i riures.
Gràcies a Ahaztuak, gràcies a totes les persones amb les que van compartir aquest homenatge que ens han tractat com a part de la seva família. Moltes gràcies Fermin per les teves cançons fetes des del cor.
Gràcies a tots els immolats per la llibertat.
Ni perdonem, ni oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada